Xof! A les calderes

Salvador Vendrell

A banda de Ricardo Costa, que, afortunadament, sembla que ha desaparegut de l’escena política, Esteban González Pons és el polític més trampista que he vist i sentit vagarejar pels mitjans de comunicació. Sembla que tant se li dóna dir una cosa que altra en tal de  desacreditar el contrari i traure avantatge electoral. No li he vist mai perseguir cap altre interés. I n’ha dit de molt grosses perquè, encara que no li arriba ni a la sola de la sabata al demagog Alfonso Guerra, és un expert en dir la frase justa que servisca de titular als mitjans de comunicació per a fer dany. I això que diu que ha vist obrir-se la terra davant els seus peus, mostrant-li la gola negra de l’infern. Encara com, per a la seua fortuna, tornà a tancar-se abans que arribara a caure al calder. Que vaja amb cura, però, perquè si segueix llegint Sant Vicent Ferrer, que sembla que és on s’ha inspirat, deu saber que “quan l’ànima és de fora, tantost los dimonis la prenen, e lliguen-li una cadena al coll, e menen-la cap primer en infern; e quan l’ànima veu aquell foc tan gran e aquells turments tan terribles, crida uns crits, “Aah! Aaai!”. Perquè, ja ho deia el sant: cal donar bon exemple de si a les gents ... I, ara, en els temps que corren, en què els polítics tenen mala fama, cal anar amb més cura que mai i no és bo seguir amb la mateixa cançoneta de sempre. Ara, el personal no vol sentir sordament un pul·lular de mentides mossegadores que no volen solucionar els problemes que tenim. No es pot ja mentir impunement i qualificar de “molt greu” el fet que els socialistes catalans aposten per l’independentisme”. No es pot dir, perquè és una bola ben gran. Ell sap que els socialistes catalans només defensen  un dret democràtic: el dret a decidir. I això no és cap pecat. És una virtut. I sap que el PSC té una proposta molt clara: el federalisme, com la de Ximo Puig a casa nostra. Encara que la de Puig no inclou el dret a decidir. Deu voler  que decidisquen els altres. I d’una mentida no es pot traure la conclusió que el PSOE hauria de fundar-se a Catalunya com un partit diferent del PSC.  Però ni ell, ni els seus col·legues d’ací estan disposats a rectificar i segueixen amb els seus pecats que els portaran a l’infern. Parle de tornar a utilitzar la llengua per a fer mal. Els ho ha hagut de repetir la Justícia trenta-vuit vegades:  “Només l’entestament en la ignorància i el rebuig dels criteris dels científics que avalen la unitat de la llengua es manifesta com a exclusiva raó de la posició contrària per part de la Generalitat...”. Ooi, quin faixot tan gran via infern, xof! A les calderes!

Levante, 11 de març de 2013