La trampa del desig

Daniel, un dels protagonistes de la novel·la La trampa del desig d’Urbà Lozano, era fill de qui era en un poble de la Ribera Baixa i li tocava deixar-se portar, casar-se amb qui li deien i seguir arreplegant tronquets per a fer, amb paciència, gota a gota, més pessiguets per a la seua família. No va voler fer cas, però, del passatge masclista de Lo Crestià d’Eiximenis: “Per amor de fembres los hòmens fan innumerables mals e desastres, en tant que gran part de quants mals són hui en lo món han aüt començament d’aquesta mala raïl”. Va preferir deixar-se seduir pels camins fàcils dels anys daurats del partit del puny i la rosa i li agradà més el consell de Curial, el meu cavaller preferit: “Bé he oït dir que amor és alguna cosa, emperò jo no veig que sia res sinó furor encesa e passió agradable”. I va caure en el parany, en la trampa del desig. I li va passar, com els passa als bons xics, que va reaccionar quan rebé les bufetades. Bona història, bones històries les que conta Urbà Lozano en la seua novel·la. Llegiu-la, perquè comprovareu que per a ser cosmopolita no fa falta eixir de casa. Té raó Urbà: “Si vols ser cosmopolita has de saber saludar els veïns”. Coneixereu Misarda, una xica bosniana, que ha patit una experiència que paga la pena saber només a través de les novel·les i que la casualitat va voler que es trobara amb Daniel en un embús. “Fortuna qui me ha estada longament enemiga” que va dir Gentil, un personatge de Llull, i que perfectament haguera pogut dir Daniel. L’estranyesa i la necessitat mútua marcarà una relació que els obrirà una engruna d’esperança com a bons supervivents que són. Trobaran un camí on sembla que l’amor no es farà en forma de sospites, de fantasies mudables, de desigs impossibles... I que, un cop sadollats, es canvie en odi, com deia un personatge de Carner. No trobareu, però, aquesta única historia en la novel·la, compartireu les vides d’altres personatges interessants que us transportaran a la Guerra Civil, a l’amarga postguerra... Vides que s’entrecreuen per a formar una única història, una novel·la, que intenta demostrar que el desig, malgrat les trampes i els paranys, ens empenta a viure. Té raó Curial: “Furor encesa e passió agradable”. I de la prosa? Mireu que diuen: “prosa poderosa, farcida d’expressions populars, que desvelen els anhels més profunds que tots servem en el nostre interior”.

Levante, 13 de maig de 2013