Dignitat política

Si voleu que us diga la veritat, a aquestes alçades de la vida ja no em sorprén ni m’indigna que el President del Tribunal Constitucional tinga vincles amb el PP, ni que defense la legalitat de la seua militància política. Ja fa temps que sé que no els importa ni l’ètica ni l’estètica. Aquest paio, o senyor, digueu-li com vulgueu, és el que ha de decidir si tenim dret o no a un fum de coses que afecten la vida privada i la col·lectiva. També em fa gràcia que Gonzáles Pons, fent el paper que ell creu que li correspon, actue com si fórem tots faves: “Acabarà sent punible votar el PP”. Diu, pensant que viu encara en l’època que lligàvem els gossos amb llonganisses, quan la gent s’empassava tot el que deien, com explicà un company seu: “els prometem que els portarem la platja i va i s’ho creuen, són tan babaus que ens voten”. I s’equivocava. No els votaven perquè els enganyaven i perquè no sabien les barbaritats que estaven fent. Els votaven perquè s’hi lligaven els gossos amb llonganisses. La cultura dels diners havia triomfat i, al personal, l’importava ben poc les seues malifetes. No han votat ací a un personatge que deia que estava en política per a fer-se ric? I què passa?, senties a dir. Jo també en vull del mateix... I la maquinària funcionava. Ara el personal sí que no ho perdona, perquè li han tocat la corfeta. Per això, i només per això, cauran malgrat les ximpleries de González Pons i tot l’anticatalanisme i victimisme que es puguen inventar. Tot això ja no em sorprén, ni m’importa: estem vacunats i curats de tanta misèria. Els que sí que m’importa és que, per culpa d’aquest personal, vulguen fer a tots els polítics igual. Batiste, l’alcalde d’Albalat, diu que deixa la política i que no es presentarà a la reelecció: “No tinc ganes”. Després d’haver estat en política des dels 16 anys, quan simpatitzava amb el PC, per a abraçar després l’ideari nacionalista del PSPV, ara es troba cansat i decebut en la situació actual, “en la que ens posen a tots els polítics en el mateix sac”.  Un alcalde socialista que té tres majories absolutes en les seues espatles i en els moments més difícils, ara diu que acaba i se’n va decebut, però deixant el seu ajuntament sense deutes i amb un patrimoni molt superior al que tenia quan va començar. Un mestre, diu Jordi Major, secretari dels socialistes de la Ribera Baixa. Esperem que les paraules de Jordi Major no siguen pura demagògia, com les de González Pons, i que les pose en pràctica. Tots els polítics no són igual i n’hi ha de ben dignes.

Levante, 22 de juliols de 2013