Asfalt, districte, trànsit...

Em pensava, molt sincerament, que l’Honorable Consellera d’Educació Maria José Català tenia molt més trellat que el forense anterior. I, això, malgrat la gran ensopegada inicial, quan va dir que alguns valencians “tenim el defecte de parlar valencià”. Ara veig que no era una ensopegada, que era tot un programa d’acció. Un programa que consisteix a tractar de manera anormal la cultura que anomena “del poble valencià” reduint-la a una assignatura “Maria”. Més sorprés encara m’he quedat en comprovar que, amb bona voluntat, algun sector progressista de l’ensenyament li demana que l’assignatura siga en valencià, sense parar-se a pensar que es tracta d’una altra ocurrència del nostre govern i que les ocurrències no s’han de legitimar, sinó que s’han de denunciar perquè no ens les imposen. Si hi ha algun dels temes que proposa la Consellera que s’haurien d’impartir en l’àmbit acadèmic, tenim unes assignatures serioses i de prestigi on s’haurien d’integrar. Si Blasco Ibáñez o Max Aub tenen la importància suficient perquè els nostres alumnes els estudien, s’ha de fer el possible perquè els integren en les programacions de l’assignatura de Castellà: llegua i literatura, de la mateixa manera que els autors de la llengua del país s’integren en l’assignatura de Valencià: llengua i literatura. El que ha passat en aquest país s’hauria d’explicar en l’assignatura d’història per saber d’on venim i on anem. Els mateix s’hauria de fer amb la pilota valenciana, que ja es treballa en l’assignatura de d’Educació Física i ....  Després, hi ha altres coses que no tinc molt clar que siguen de l’àmbit acadèmic i que deuen ser més pròpies de ser tractades en uns programes d’una televisió que han acabat d’apagar. En compte de demanar que aquesta nova ocurrència de la Consellera s’impartisca en valencià, s’hauria de demanar que la llengua fóra vehicle per a estudiar la ciència, la història i tots els continguts que són importants per al futur dels nostres alumnes. Un idioma de futur, normalitzat, és el que serveix per a parlar de temes universals en tots els àmbits d’ús.  Si volem eixir del complex de carro i haca que patim, hem de traure la llengua dels reductes on volen instal·lar-la els de sempre. Hem de traure la llengua a passejar per les coses serioses, a la modernitat, a la ràdio, a la tele, a les xarxes, a l’asfalt, al districte i al trànsit. Ja està bé que només servisca per a parlar de la garba, del feix, del marge i de falla...

Levante, 16 de desembre de 2013