Primàries

Sembla que els partits polítics es pensen que, amb les primàries, han trobat l’antídot contra la desafecció dels ciutadans a la dinàmica dels partits polítics. I tots, si més no els partits progressistes, aposten per aquest mètode que volen vendre com a més democràtic. I assistirem a l’espectacle en què els líders hauran de vendre la seua persona com la més apta per a representar un projecte que diran que s’haurà consensuat prèviament en l’organització. El candidat que més suport de l’organització, o mediàtic, o econòmic... tinga gaudirà de moltes més possibilitats, però, després, es convertirà en un esclau d’aquells que l’han ajudat. O, com segurament passarà també a la llarga, el programa del partit en què es presentarà a les eleccions no serà elaborat d’acord amb la ideologia o l’ideari del partit, sinó d’acord amb els auguris dels sondejos i les preocupacions més o menys conjunturals dels ciutadans... Ja fa temps que l’esquerra ha abandonat el concepte d’hegemonia en el sentit polític, cultural i moral per a convertir-se del tot en una simple màquina electoral. És a dir: s’ha abandonat i s’ha perdut la batalla ideològica. I les elits d’algun partit que es diu d’esquerres, molt ben instal·ladetes en el sistema, tenen la cara tan dura de no deixar elegir, ni als propis militants, les coses importants, com ara, la forma d’estat (Monarquia o República) o a quina nació volen pertànyer. I ens volen vendre la burra que som els ciutadans els qui elegirem el personal que dirigirà el seu projecte, si és que en tenen. Com sóc antic, m’haureu de perdonar que no veja les virtuts de les primàries, perquè pense que ha de ser el partit qui done alternatives per a millorar la societat i no acomodar-se al que vol el personal per aconseguir el poder per a no se sap què. A mi tant se me’n dóna que el candidat socialista siga Rubalcaba, Chacón o Madina, si porten la mateixa burra per arrossegar un carro buit d’alternatives. Qui dels tres serà el que farà el primer govern de coalició amb el PP per a salvar-se com a partit de govern i garantir que es facen els ajustos imposats pels déus del mercat? Alguns amics volen veure en les primàries de Compromís una veritable confrontació ideològica: dues sensibilitats diferents, diuen. Em perdonareu que no ho veja tan clar. Jo veig una simple i pura confrontació pel poder. Pel control de l’organització i de les llistes. Pel repartiment de càrrecs, ara que sembla que hi ha pastís per a repartir. Si la confrontació només fóra ideològica, les diferències són a tan llarg termini, i queda tant per fer, que dos persones ho podrien arreglar fent-se un café. Un amic em diu: “Si volen primàries que siguen de veritat, que elegisquen el comité central o el comité nacional o el consell de país per sufragi universal.” I, així, manarà el PP.

Levnte, 20 de gener de 2014