Un abril de llibres

Quan puc aprofite el 23 d’abril, diada de Sant Jordi, per pujar a Barcelona per visitar vells amics i passejar-me per uns carrers de la ciutat envaïts per un personal obsedit en elegir llibres i roses per a regalar a la gent que estima. Columnes de compradors aturant-se en les parades de rambles i passejos escapant-se durant una llarga estona del seu treball perquè, malgrat les aparences, és un dia faener. Diuen que part de l’èxit de la festa es perquè no és un dia oficialment festiu. Sembla una paradoxa, però, si fóra festiu, segurament tothom s’escaparia de la ciutat a buscar un poquet de descans a la platja o la muntanya deixant buida la ciutat i els llibreters i escriptors (mediàtics i no tan mediàtics) amb un pam de nas. Però no, tothom es queda a casa i com de difícil es fa aturar-se al mig del carrer a fumar una cigarreta! Hi ha tanta gent! Malgrat això, sembla que et passeges per un carrer cèntric de València, perquè no pots evitar de topar-t’hi amb coneguts que et fan aturar. T’alegres de trobar-t’hi un Manolo Baixauli escoltat per l’eficient representant literària Cristina Mora que el fa signar el seu magnífic llibre, La cinquena planta, al costat d’Isabel Clara Simó i Judit Mascó. Li agrade o no a l’escriptor de la Ribera ja s’ha convertit en un mediàtic a casa nostra. Ara ja només li falta pegar el pas de les traduccions, que segurament farà un dia o altre. En tornar a casa, però, no s’ha acabat la història perquè m’espera la Fira del llibre de València on els llibreters, els editors i escriptors valencians conviuen alguna estona per a oferir-nos les novetats. Han estat també un dies preciosos per a passejar i pensar un poc que no tot està perdut i que la cultura resisteix malgrat tots els entrebancs. Aprofite per a manifestar-me contra totes les derrotes, esperançat que el proper abril siga el darrer d’un govern que s’ha passat un fum d’anys intentant destruir les poques coses que s’havien aconseguit després de molts anys de lluita i dur treball. Em passege un any més pel Jardí de Vivers de València i compre uns quants llibres per ajudar a resistir un sector cultural que és fonamental per a la nostra supervivència. I, com no, continue saludant els amics de sempre i comprove que estan tots preparats per pegar la darrera espenta per aconseguir el canvi polític necessari en aquest maltractat país. Enguany també, amb un poc de sort, signaré algun llibre, com he fet a Barcelona.

Levante, 28 d'abril de 2014