Coses que no entenc

No m’acostumaré a una campanya electoral sense Gürtel, perquè desnaturalitza el paisatge. Des de fa massa temps, a casa nostra, la cosa més natural del món són els titulars sobre polítics imputats. Ja ho sabeu: judicis, advocats, comissions, molts duros en joc... I molta tragicomèdia: els acusats recusen un magistrat per haver format part del govern de Joan Lerma i l’acusació popular, els socialistes, contesta que el magistrat va entrar en el govern valencià de la mà de Rafael Blasco.

Tampoc no entenc per què el president Fabra s’ha desfet de la televisió. Ara no té més remei que anar casa per casa per a explicar què fan. Un espia del Palau m’ha dit que el Molt Honorable President, com a bon cristià, explica que Nostre Senyor algunes vegades permet algun gran pecat per a major benefici. No deu ser veritat. En el temps que vivim ja no et pots fiar de ningú i encara menys dels espies. Al meu carrer les dones deixen la porta oberta per esperar la visita. Crec que es quedaran amb les ganes de saber quin benefici promet per a la nova legislatura. Algú hauria de comptar les cases que visita realment el president i, potser, ens enduríem una sorpresa. Seria interessant saber el nombre exacte i quines cases són.

Tampoc no acabe d’entendre per què homes que diuen que volen tant el partit com Manuel Chaves i José Antonio Griñan no dimiteixen del seus escons al Congrés i al Senat. Conec molta gent que vol molt el partit i parlen com si ells foren l’essència, però a l’hora de la veritat es converteixen en un llast i fan nosa. Si són tan innocents com diuen, quin problema tenen? Que dimitisquen, i, després, si volen, quan es demostre la seua innocència, que els posen en un altar. Així, la nacionalista andalusa Susana Díaz podria navegar amb més lleugeresa i guanyaria credibilitat. I el pobre Pedro Sánchez s’estalviaria dir avui una cosa i demà l’altra.

A l’únic que entenc de tots és a Toni Cantó perquè se li veu el rabo de seguida. El seu oportunisme és tan clar i transparent com les aigües de Formentera. No d’ara, de fa temps. Va pel món fent-se passar per un home de cultura. Diu que la defensa, la cultura, i ací predica posicions secessionistes incultes, les mateixes que la caverna. Tot per un grapat de vots, com tots els de sempre. I, ara, que el vaixell en què navega sembla que s’afona traeix els seus companys i vol pujar a la barca que diuen que és més rica i li promet un futur millor. Pura caspa!

Levante, 6 d'abril de 2015