Corrupció, o no?

No només furtar els diners de tots és corrupció. Hi ha moltes classes d’actes que fan molta pudor que podem qualificar amb la parauleta que el PP i Ciutadans no saberen definir en el seu pacte. ¿Quin nom “lleig” li podem donar a la proposta d’Isabel Bonig? Ja sabeu: aquella en què demanava que els diputats del PSPV i Compromís, a les Corts de l’altiplà, s’abstingueren en la investidura de Mariano Rajoy a canvi de millorar el nostre model de finançament. Xantatge? Coacció? Supose que una classe o altra de corrupció, No?

Només la naturalitat en què ha fet la proposta retrata la seua manera d’entendre la política. Ho faria amb una sola mà i sense amagar-se, perquè no veu res lleig en una proposta que, a més, disfressa una altra corrupció, la del llenguatge: “primer els valencians i després els interessos partidistes”. I, alerta, que estem parlant de la dirigent que diuen que ha vingut a netejar, a regenerar un partit que a casa nostra està molt podrit. I, en compte de posar-se a netejar, fa una cosa tan lletja com mercadejar amb els nostres drets. 

Si és veritat el que va dir un conseller del PP, que el finançament actual dels valencians és “inadmissible” i “intolerable”, l’ obligació de Bonig i de qualsevol polític valencià és exigir el dret a millorar-lo. Voler comprar vots, coaccionar els diputats valencians progressistes perquè es prostituïsquen és inadmissible. És voler fer-los votar contra els seus principis. Ella, però, també es ven, perquè la jugada també servirà per fer una política que ella no ha parat de criticar amb els seus crits estridents. Però tant se li’n dóna: “Si s’aconseguira el canvi del model de finançament autonòmic, l’executiu valencià tindrà tres anys més per davant per demostrar les seues polítiques de canvi”. Molt senzill i ben alegre: la  política valenciana li importa ben poc. Ens diu: ací feu el que us done la gana, però voteu Rajoy. 

Evidentment, la proposta de Bonig és una mentida, una fantasmada, perquè la pobra xica no pinta fava ni a València ni a Madrid. Els polítics valencians que manaven fins fa quatre dies no han exercit mai de valencians. Només s’han fet visibles en històries lamentables per a plorar. I, ara, sense pintar fava, sense cap poder per negociar res, demanen estupideses. Només fan de mitjancers d’uns amos que s’ha demostrat que no tenen cap interés per aquesta terra.  Si  la dreta tinguera algun interés en el país, hauria de saber que és molt més senzill: que cal enfortir una autèntica política valenciana que no es puga comprar ni vendre. Els drets s’han d’exigir, perquè ja són nostres. 

Levante, 5 de setembre de 2016