dilluns, 7 de gener del 2019

Veus, la mar




Si no vols estar tot el dia tancat a casa i vols pegar una bona volta per la mar, sentir les seues veus, no fa falta donar la matraca a ningú. Ni tampoc cal estar un parell de setmanes embarcat en un llaüt amarinant-te. No cal que et mareges. Ni fa falta que aprengues a ajudar els homes, ni que t’aboques damunt de l’orla, tirant gatets a l’aigua, vomitant-ho tot. Si tens ganes d’esquivar els turistes del passeig marítim i endinsar-te en els camins de la mar, ho pots fer llegint el llibre Veus, la mar de Víctor Labrado (Edicions 62) que ha estat guardonat amb el XL Premi Joanot Martorell de narrativa 2018 convocat per l’Ajuntament de Gandia.

Amb Veus, la mar comprendràs que també som un poble mariner i que en la nostra llengua “arribem” — que ve de riba— als llocs, venim fins a la vorera de la mar o del riu. No com altres que “llegan” que ve d’un altre verb que té un altre significat. Si vols, t’embarcaràs amb l’última generació que ho va fer a vela i patiràs, dins la mar, tres guerres: la d’Espanya, la Mundial i la d’Algèria. En temps en què no es menjaven les verdes i tampoc no tastaven les madures i viatjaven a Mostaganem, a Orà, a Beni Saf... 

Recorreràs un riquíssim lèxic ple de subtileses i viuràs autèntiques aventures. Fugiràs de les bombes escampades per tota la vora de la mar i sentiràs com et passen els avions per damunt del cap. Uom-uom-uoum. I amb les bombes faràs com quan plou: deixar-les caure. Pescaràs a la tarrafa: pescar a la llum la sardina i l’aladroc. I aprendràs totes les astúcies per a endur-te els peixos de la mar. Amb el morenell, que és un gàbia en forma d’embut per on el peix pot entrar, però no pot eixir. La moruna, el tresmall... Veuràs encara les subhastes que es feien de baix per amunt. Però, fins i tot, podràs observar els alemanys que fugien per tota la mar i rescatar-ne uns quants d’algun submarí. I, com que eren temps que la fam els treia a tots a ballar, practicaràs tots els oficis de la barca: xiquet, mariner, cuiner, motorista i patró. També, però, faràs un poc del contraban que tots feien en què es guanyava molt més que del peix que portaven. I correràs el bou amb barques que tenen malnom, com les persones. I ompliràs el bou de les gambes tan bones i abundants que es feien davant Orà.


Però, com que la mar té memòria, hi trobaràs de tot. Vols una grua de setze rodes? Pujaràs de tot en la xarxa. D’electrodomèstics els que vulgues. I rodes. O bicicletes senceres, i plats, gots, cadires plegables. De tot. Podries fer-te un aixovar. Però també el bou mata gambes, carabines, crancs, galeres, cigales... I t’esglaiaràs de mirar una negra, entravessada en coberta. És un tauró tot negre, lluent, llarguerut i agullat, enorme. La història del nero trobat dins d’un bidó no té la conte. Llig el llibre que en gaudiràs. Segur.

Levante, 7 de gener de 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada