El cinqué en joc

Semblava que el PP i el PSPV tenien molt clar quins eren els seus candidats per a les properes eleccions autonòmiques, els actors principals de la batalla. Francisco Camps, malgrat tot el calvari, ple d’escalonets, ha anat imposant-se com el campió que es batrà en la lliça de les eleccions en nom del PP. Només el nom de Rita Barberà s’ha insinuat com a possible substitut del cartell electoral, en cas que el president no puga eixir amb la seua. Jorge Alarte, guanyador per la mínima en el darrer congrés socialista, era el campió d’aquesta formació. La temptativa estival de Ximo Puig només es podia entendre en clau interna. Es tractava d’ensenyar les dents, només mostrar-les, per tal d’acontentar els seus incondicionals i assegurar-los un trosset del pastís de la molt probable derrota. Res de nou: són els arranjaments a què ens tenen acostumats les famílies del PSPV. Aquests personatges eren els actors principals, els herois que entrarien en la lliça per dar la batalla i aconseguir el guardó del govern de la Generalitat. Però ha passat l’estiu i l’ardor ens ha portat, com en les antigues representacions de teatre i d’òpera, el cinqué en joc: aquell personatge que sense ser l’heroi o l’heroïna, però tampoc el confident o el malvat serà molt important per al desenvolupament de la trama. I aquest paper ha volgut representar-lo, per al nostre entreteniment, Antoni Asunción que ha eixit del bagul dels records amb la voluntat de convertir-se en l’Obama valencià. I ha entrat en l’escenari sense avisar i deixant bocabadats els actors principals, perquè creuen que els resta protagonisme i força. I venen, com sempre, les especulacions: Maniobra de la dreta? Pur desfici? Per què no deixen l’instint defensiu, que sempre és conservador, i, una vegada dins la lliça, els dirigents socialistes no aprofiten l’oportunitat per tal de donar a conéixer Jorge Alarte i el seu programa? Potser, aquestes primàries, ben treballades i sense colps baixos, siguen una oportunitat, un regal, perquè Jorge Alarte traga el cap de la invisibilitat a què el tenen condemnat els mitjans de comunicació controlats per la dreta i ens faça arribar el seu programa. Al cap i a la fi les primàries només són un risc que contemplen les regles del joc democràtic.
(Levante, 13 de setembre de 2010)