dilluns, 26 de març del 2012

Meditació transcendental




No us dic que vol dir ací en la Ribera fer una meditació transcendental, perquè la gent que m’estima no consideraria aquesta pàgina el lloc més escaient per a explicar-ho. Si ho voleu saber, veniu a Sueca i que us ho explique Juanjo Piera que és un bon professor de matemàtiques que, com està jubilat i no ha patit els retalls d’ara i segurament tampoc no patirà els que vindran, encara té humor per a fer bones rimes filosòfiques. El cas és que el nostre ex-Molt Honorable expresident de la Generalitat Francisco Camps sí que haurà de meditar i de manera transcendent sobre el seu futur. Jo no sé el grau de lucidesa que li queda a aquest senyor, però s’ha dit que s’ha plantejat dues maniobres totalment desficaciades: presentar la batalla al president Alberto Fabra en el proper congrés regional del PP o muntar un partit regionalista alternatiu a la manera de Francisco Álvarez-Cascos. Diuen les cròniques que per a totes dues maniobres compta amb la fidelitat del camarada Rafael Blasco. Sabem que Blasco té més vides que un gat i, si les té, és precisament perquè sap de què va la cosa aquesta de la política. Però, Blasco, que segurament encara no ha perdut el nord, deu saber millor que ningú que el seu temps s’ha acabat i, per això, el camí de Camps potser siga l’única partida que li queda per jugar: perdut per perdut, a veure que cau. Es deu sentir com un general soviètic que reconeix que ja està fora de lloc, que ja no volen saber res d’ell en els despatxos i, sobretot, en les agrupacions locals. I que el PP és un partit on generalment es designen els líders sense que ningú no els qüestione. El seu amic Alfonso Rus i Rita Barbera, que serien peces claus de la primera jugada, la de plantar-li cara a Fabra en el congrés, ja s’han desmarcat. Rita és intel·ligent i Rus, llest. Rus sap que una cosa en convidar Blasco a esmorzar tots els dissabtes i una altra és lligar el seu destí polític al de l’Exconseller i pròxim exsíndic. Ja se sap, en política és com en el trinquet: un dia t’aplaudeixen i l’endemà et venen viu..., i les partides es guanyen quan s’arreglen. I aquesta partida és molt difícil d’arreglar. Si Rafael Blasco aconseguira arreglar la partida aquesta vegada, caldria fer-li un monument a la seua capacitat o, millor dit, a tots els altres per la seua incompetència. A Blasco també li caldrà fer una meditació transcendental.

Levante, 26 de març de 2012

1 comentari:

  1. Hi hauria d'haver moltes més meditacions transcendentals! Quins polítics que tenim! Jo no estic molt segur que Blasco no haja perdut el nord. Per a mi fa temps que el va perdre i amb la gestió que ha fet en les conselleries per on ha passat la veritat és que no ha deixat bon gust en els administrats. Ara, una cosa sí que és certa, ha sabut escapolir-se'n ben bé.

    ResponElimina