Contra la por

Em donen llàstima els joves cadells de les noves generacions del PP que, pobrets, veuen en l’adoctrinament, en les imposicions ideològiques en algunes aules, un perill per a la llibertat d’expressió. I conviden els estudiants a denunciar els professors de forma anònima a través d’un correu. En la faena que tindrien si volgueren netejar la pròpia casa i procurar que els seus majors donaren exemple de bon fer, de bona gestió, de decència, de respectabilitat... Però no. Els joves populars s’aferren a la doctrina que han mamat en el partit en què militen: “Amb la doctrina que li donà son pare, anava per los boscatges, per munts e per plans”, va deixar escrit el camarada Ramon Llull. I així van ells per la vida: negant la mala gestió en l’educació, les seues mancances, els retalls, els atacs de l’administració i invocant de nou els fantasmes, que tanta rendibilitat electoral els han donat,  per tornar a fer por, perquè ens volen dèbils, dòcils i submisos. Nèstor Luján ho va definir molt bé: “Què pot ser millor per a una democràcia dolçament corrupta que un poble que aplaudeix per tot i acaba, amb cara de guillat sublim, aplaudint-se a si mateix! És l’home somiat per qui governa”.

Els xicots aquests, però, tampoc no saben de doctrina, perquè ignoren les coses més elementals. No saben, perquè han tingut la sort de no patir-ho, què és viure amb la por instal·lada al cos per una doctrina, sentint-la en la pell... Nosaltres sí que sabem que és estudiar amb olor a ciri, a sotana i a sagristia, què és viure amb la preocupació del pecat i amenaçats per les flames d’un infern molt difícil d’esquivar. Tot era pecat! No saben que significava per a un xiquet que li prohibiren parlar en la seua pròpia llengua, no únicament en les aules, sinó també en els esbarjos. No saben què és i què significava una assignatura que es deia Formación del Espiritu Nacional: molt semblant a la que ara imparteixen els seus amics de l’altiplà i que tan efectivament ajuda a fomentar l’independentisme. Encara com vivim en una democràcia que, malgrat que és feble i esquifida, ens garanteix una certa llibertat i impedeix que ens tornen a adoctrinar tan impunement com denunciava Raimon: “No anirem mai més a escola. Fora de parlar amb els de la teua edat res no vares aprendre a escola. Ni el nom dels arbres del teu paisatge, ni el nom de les flors que veies, ni el nom dels ocells del teu món, ni la teua pròpia llengua. A escola et robaven la memòria, feien mentida del present. La vida es quedava a la porta mentre entràvem cadàvers de pocs anys.”

Levante, 8 d'abril de 2013