Moniato no n'hi ha!

Llig un reportatge sobre els efectes de la crisi en els més menuts on Cristina Azcona, una pediatra i endocrina, explica que la mala nutrició afecta el desenvolupament cerebral dels menors. Els xiquets han de portar una alimentació correcta des de la infància, que són els anys clau per al desenvolupament del cervell: “Han de fer quatre menjades al dia: desdejuni, dinar, berenar i sopar”, res de nou, com en tota la vida. Però afegeix: una disminució calòrica o una alimentació que no tinga la suficient quantitat de proteïnes, fruites o verdures o hidrats de carboni pot generar deficiència de minerals com el ferro i les vitamines i, això, afecta el creixement i el desenvolupament cerebral dels xiquets. En els temps en què vivim, però, el que em preocupa és quan afirma que menjar correctament és car i és molt habitual veure situacions d’obesitat en xiquets d’escassos mitjans econòmics. El problema és que ja no es tracta de menjar més o menys bé. El problema és que gires la pàgina del mateix diari i et trobes amb un titular que t’entra dins el moll dels ossos i comences a maleir a molta gent també fins al moll dels seus ossos: “Furgant en la basura de l’escola grega. El deu per cent dels alumnes pateix inseguretat alimentària”. I si segueixes llegint, t’acabes d’empipar, perquè qui no té pa, ha de furgar... I saps que en els col·legis grecs no tenen menjadors subvencionats i els xiquets es porten el menjar de casa o el compren en la cafeteria. I, per a això, ja no els arriba a totes les famílies que, amb les noves mesures d’austeritat exigides pels creditors europeus de Grècia, com els retalls en els subsidis i el fet de no tenir treball veuen molt difícil poder donar menjar als fills com Déu mana. Poca cosa deu poder fer el govern, si la seua prioritat és pagar el rescat. Però no anem tan lluny. El mal el podem veure ací en l’estat en què ens ha tocat viure: “Canàries obrirà 132 centres en estiu per a alimentar a 8000 alumnes”, “Moltes famílies estan acusant els retalls en ajudes al menjador”, “Andalusia garanteix tres menjars al dia als escolars sense recursos”... Tot em fa rememorar el que em deia el meu  pare quan era petit i no m’agradava el menjar que em donaven. Ell recordava els temps de la fam que sembla que tornen: “moniato de matí, moniato per la vesprà, moniato per la nit, moniato no n’hi ha!”.

Levante, 22 d'abril de 2013