dilluns, 24 de juny del 2013

Ètica i responsabilitat





En un moment que la “classe” política està totalment desprestigiada, cosa que s’ha guanyat a pols per haver-se dedicat més a mirar-se el propi melic que a pensar en els problemes dels ciutadans, que en són molts, el Partit Popular de casa nostra torna de manera conscient i premeditada,  no sé si amb nocturnitat, però sí amb traïdoria, a practicar la política més miserable i carronyera que s’ha fet en aquest país. Presenta, en benefici propi, una proposició no de llei pel tema d’una llengua maltractada que, si poguera, eliminaria del mapa, perquè pensa  però s’equivoca que podrà amagar, amb una esquitxada de fum i de fem, tota la seua corrupció, incompetència i incapacitat i guanyar un grapat de vots. La proposició, que diu que el valencià ve de l’ibèric, no només és èticament reprovable la majoria dels diputats populars són conscients de l’aberració que fan─, sinó que també s’oblida dels estudis científics de les universitats i vulnera la legalitat vigent: l’estatut d’autonomia i una col·lecció de sentències de tribunals de justícia. La pregunta és clara: no serà també això una forma més de corrupció? No hi ha cap organisme que obligue a acatar les lleis, les sentències judicials, a un Govern autonòmic? Però no s’acaba ací la irresponsabilitat d’aquesta classe de gent. Fa molts anys, en aquest país, s’orquestrà una campanya similar que incità uns fanàtics ─per dir-ho de manera suau─ a posar unes bombes que atemptaren contra la vida de persones digníssimes que l’únic mal que havien fet era aportar el seu treball, les seues investigacions i les seues conviccions sobre la història i la cultura d’aquesta terra. No ha aparegut encara cap document ni cap treball seriós que estigura a l’alçada per a rebatre aquestes investigacions. El que sí que van aconseguir, però, els propulsors de les campanyes anticatalanistes, va ser fomentar el fanatisme intransigent que, convertit en odi, impulsà la violència. D’això se n’ha parlat molt, se n’ha teoritzat i s’ha intentat definir com autoria intel·lectual. Si amb les mentides i les proposicions de llei deliberadament corruptes ─que no actuen amb justícia ni amb legalitat─ torna a créixer l’odi i la violència, que encara no ha desaparegut del tot, qui en serà el culpable? A qui ens podrem dirigir perquè, per una vegada, paguen els irresponsables els seus pecats.

Levante, 24 de juny de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada