Mirmanda

Fa molt de temps hi havia una ciutat anomenada Mirmanda. Els papers vells diuen que era més antiga que la ciutat de Barcelona i la situen en el terme municipal de Terrats, al Rosselló, a Catalunya, però a l’estat francés. Coses de la història. Amb la boca petita, els documents expliquen que Mirmanda era dominada per les fades i que, segurament, degué ser destruïda per l’aigua del mar que portà una mena de tsunami. Des d’aleshores, només la poden veure uns pocs pagesos que, potser, han aconseguit el privilegi d’aquells esperits de la natura. En aquells indrets encara queden restes de monuments megalítics i penya-segats d’argila roja que deurien ser les xemeneies de les fades. Un espai ple d’encanteris i llegendes que evocà Mossèn Cinto Verdaguer en el seu poema èpic Canigó: “Quan Barcelona era un prat ja Mirmanda era ciutat, forts gegants l’han aixecada, que de pedra amb glavi tosch quant los veyan dintre’l bosch, fins los roures tremolaven”. Un espai que, si tinguérem un cinema com l’americà, seria més famós que el Far West.

Mirmanda, ara, és el nom d’un grup de pensament actiu amb gent del Nord i altres indrets del país i és també el d’una revista que dirigeixen l’historiador Òscar Jané (Barcelona 1974) i el gestor cultural Èric Forcada (Perpinya 1975). Es tracta d’una publicació anual que va nàixer el 2.006 amb un monogràfic dedicat al filòsof Joan Borrell. La revista s’ocupa d’aspectes relacionats amb el món del pensament i la cultura en general que es fa al Nord de Catalunya sobre temes de filosofia, història, ciències socials i història de l’art. És una publicació que vol trencar les muralles acadèmiques, però sense caure en l’estricta divulgació. En paraules d’Èric Forcada: “Mirmanda és un revista de reflexió i assaig que parteix de temes de reflexió local, però que tant es poden llegir a París com a Nova York o Tòquio”. De les coses locals a les totals, com ens va ensenyar el mestre Pierre Vilar. El dijous dia 12 de juny, a la llibreria Tres i Quatre, el Grup Mirmanda presenta el número 8 de la seua revista de cultura, dedicada monogràficament al tema “Els Països Catalans, Assaig”. Un tema que, com sabeu, va eixir de casa  nostra, de ca Joan Fuster, a Sueca. El lloc on vaig tenir el privilegi de conéixer la gent del grup Mirmanda. 

Levante, 2 de juny de 2014