Ni para, ni va...

En aquesta trista Pell de brau, els que ocupen els llocs en els poders legislatiu, executiu i judicial (que cada vegada se semblen més a la Santíssima Trinitat, que són tres, però n’és un) no tenen pressa a resoldre cap tipus de problemes. Prefereixen que es podrisquen i que es facen ben grandets. Penseu, per dir-ne un, en Carlos Fabra que potser tindrà la penitència que li correspon pels seus pecats (si és que en té, que ja no ho sé) el dia del Judici Final. Potser el grup selecte de policies absurds disposats a eradicar la corrupció del sistema que protagonitzen l’obra d’Yllana, The Gagfater, que vaig veure a Sueca en la MIM, seria més eficaç que tots els instruments  que tenim per acabar amb la corrupció d’aquest país. Sembla que molts dels nostres polítics, legisladors i jutges han agafat el Molí de Monsalvà (a la Ribera Baixa), que ni para ni va, com a model del ritme que han de seguir per a solucionar els problemes.

No he sigut mai envejós, però admire com els anglesos i els escocesos han solucionat el seu problema territorial de manera tan ràpida i impecablement democràtica. I ho han resolt com s’haurien de resoldre totes les confrontacions i les diferències: votant. Algú s’imagina un president espanyol que diga alguna cosa semblant a la que ha dit des de Londres David Cameron a l’hora de defensar-se dels que el van criticar per acceptar la consulta proposada per Alex Salmond, el 2012? S’hi va defensar amb una frase molt senzilla que converteix un problema complex i delicat en una solució fàcil: “Sóc un apassionat del Regne Unit, però també sóc un demòcrata, podria haver prohibit el referèndum però he preferit que els escocesos parlaren”. I han parlat sense estridències. Ho explicava, a VilaWeb, Andreu Barnils, que ho va viure en primera persona: “Aquest matí he vist coses que no hauríeu dit mai: he vist voluntaris del sí i del no a les portes dels col·legis electorals fent el cafè junts i desitjant-se sort. He vist anglesos fent campanya a favor del sí, i escocesos a favor del no. He vist voluntaris del sí repartint fulletons en barris del no, i gent del no en barris del sí. He vist, aquest matí, gent agafant l'autobús amb la 'kilt' posada, i tan naturals.” A casa nostra, mentre, continuarem amb la mateixa història, amb les mateixes coses de sempre i al mateix ritme, el del Molí de Monsalvà, que ja sabeu: ni para ni va. En el nostre altiplà, els més demòcrates estan d’acord que una parella es puga divorciar, però que ho ha de decidir tota la finca on viuen.

Levante, 22 de setembre de 2014