Escolta, Espanya...

Ximo Puig ha visitat Barcelona per donar un missatge a Espanya. Potser arriba tard per ressuscitar un corrent regeneracionista que van intentar, ja fa molts anys, intel·lectuals com  Joan Maragall, que mai no van voler escoltar a Madrid. En un principi, Maragall admetia la possibilitat de regeneració que hauria de venir, però, de la perifèria, d’aquells pobles que parlen “una llengua entre perills”. Molt prompte, però, li vingué l’escepticisme, com a tots: “Espanya dorm, dorm fa molt de temps. De vegades sembla que no, perquè es mou; però es mou inconscientment dins d’un sopor pesat, invencible com el que moltes vegades precedeix a la mort”. 

No va ser escoltat tampoc el seu nét i president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, que intentà la regeneració en forma d’un nou estatut d’autonomia. El que no sabia Maragall és que amb aquell nou estatut començaria tot: la campanya impresentable del PP amb tota la caverna i la del seu propi partit amb bocamolls com Alfonso Guerra, que ni té vergonya ni la coneix: “hem ribotejat l’Estatut català igual com un fuster escapça una fusta a cops de ribot”. I, aleshores, vingué, l’adéu a Espanya.

Ximo Puig arriba a Catalunya en aquest context, quan els catalans, farts d’intentar regenerar l’estat, han dit: adéu Espanya. I, sobretot, en un moment en què han entrat, amb molta força, en escena forces progressistes espanyoles que venen la burra d’un estat plurinacional, i que fan la competència a un partit socialista adormit i sense un projecte clar per a Espanya. Ximno Puig ha anat a Catalunya per a parlar a Espanya. Per a dir que les elits centralistes no han digerit la diversitat i han utilitzat la crisi per a recentralitzar l’Estat. A explicar la novetat que suposa el fet que un president valencià visite Barcelona. A parlar de federalisme i dels lligams amb Catalunya. No només dels lligams culturals, sinó de la complicitat de ser víctimes de les sentències del Tribunal Constitucional que ha desestimat el recurs de la Generalitat Valenciana contra els pressupostos de l’Estat, de la mateixa manera que declarà inconstitucionals molts dels articles de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Amb veu pròpia, clara i en català, va dir que no vol continuar en la perifèria invisible, que vol estar en tots els debats i on es prenguen totes les decisions. Reivindicà el Corredor Mediterrani i explicà que voldria retrobar-se amb Catalunya dins d’una  Espanya federal, criticant aquells que volen traure rendiments de l’anticatalanisme sense mesurar les conseqüències. En definitiva, un discurs regeneracionista que Espanya no escoltarà. Tindríem prou, però, que l’escoltaren els barons i l’ama carabassera del seu partit, que també trauen rèdits de l’anticatalanisme sense pensar en les conseqüències. Tan de bo, escoltaren Ximo Puig. De moment, Pedro Sánchez ha perdut el cul per venir a València i s’ha compromés a millorar el finançament i les infraestructures.

Levante, 23 de maig de 2016