L'ou i la gallina

Després de descansar un poquet, tornem a la faena i assistirem a un curs que, per als viciosos de la política, segurament serà interessant perquè passaran moltes coses. Encara com el començarem d’una manera plàcida i tranquil·la gaudint de la Mostra Internacional de Mim, a Sueca, que enguany celebra el seu 25é aniversari. Tot un exemple que les coses es poden fer ben fetes i sense tirar la casa per la finestra. Després, vindran les històries de sempre, però que, aquest any, prometen de veritat. L’11 de setembre serà l’aperitiu d’un curs polític que, si no passa res, culminarà amb la derrota del PP en les nostres eleccions autonòmiques. Les eleccions municipals són figues d’un altre paner, perquè la dreta està preparant una reforma de la Llei electoral que canviarà tots els pronòstics,  si no es fa res per impedir-ho.  En l’actual Llei electoral i tal com diuen les enquestes, el PP perdria pràcticament tots els ajuntaments que controla. I, amb el canvi legislatiu que proposa el Govern, els mantindria gairebé tots. Mira si la jugada és redona! I com que tenim l’esquerra que tenim, els candidats a alcalde del PP, amb el canvi de les regles de joc, es quedaran de seguida tan assossegats i quiets com la gallina després de pondre un ou, perquè sabem que els seus votants van tots junts en unió. Mentre, els partits d’esquerra, dividits, continuaran mirant-se cadascú el propi melic i el pobres votants haurem de decidir qui de tots el té més gran, la qual cosa suposarà la rendició: entregar tots els ajuntaments a la dreta. I, per distreure’ns una miqueta més, la dreta avisa que blindarà per Llei les senyes d’identitat valencianes i continuaran quedant-se assossegats també com la gallina després de pondre l’ou amb propostes com la d’Alfonso Rus dels Països Valencians. Una proposta que Rus faria amb la mateixa serietat que els que la proposaren ja fa un grapat d’anys a la Universitat Catalana d’Estiu. Una proposta que va acostant-se a la famosa tesi que tot és qüestió de noms i, per tant, no contradiu l’essència. Els empresaris segur que s’apuntarien de seguida, perquè els seus interessos van per aquest històric camí. I nosaltres, cansats de tanta batalleta, podríem proposar a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que ho solucionara de seguida. I seria fàcil: Països Valencians: nom que els valencians donen al territori del País Valencià (o Comunitat Valenciana), així com als altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó que tenen llengua pròpia, llocs on rep el nom de Països Catalans.

Levante 1 de setembre de 2010