Favades de campanya

Estic gairebé segur que Jordi Sevilla digué, en castellà, “mameluc” a Pablo Iglesias. Li ho diria en castellà, perquè, si seguim el nostre Diccionari Normatiu, en valencià, amb aquesta parauleta,  només podria dir-li que era “membre d’una milícia privilegiada formada per esclaus que constituïen la guàrdia personal dels sultans d’Egipte” o que tenia relació amb els mamelucs. Per tant, li ho diria en castellà i es referiria a l’accepció de “neci” o “babau”, perquè no crec tampoc que volguera dir-li “pijama d’una sola peça” que és l’altra accepció castellana de mameluc.

.

 De totes maneres, tampoc no és encertat el qualificatiu en castellà. A Pablo Iglesias se li poden dir moltes coses, però neci, babau, mameluc? No ho crec, perquè des de les eleccions europees fins avui ha portat de cul a tots els partits polítics, els d’esquerra i els de dreta, i sobretot al PSOE, el partit de Jordi Sevilla, que ha hagut d’improvisar no sé quina renovació, sense renovar-se. Mira si ha portat de cul els partits tradicionals que els que manen de veritat s’han hagut d’inventar un Podemos de dretes que es diu Ciutadans. I, segurament, la formació de Pablo Iglesias i les seues aliances substituirà el paper que feia el PSC a Catalunya. Mort el PSC, la victòria dels socialistes és pràcticament impossible. Així que Jordi Sevilla es podria buscar un altre qualificatiu, però “babau”? Babaus ens vol fer a nosaltres quan diu que torna a la política per rebel·lia. Encara deuen estar morint-se de riure les cinquanta persones, entre les quals era el nostre president Ximo Puig, que van assistir al saló d’actes del Jardí Botànic per sentir-lo.

Molt més trellat mostren el nostre president Ximo Puig i la vicepresidenta Mònica Oltra quan neguen la tensió per l’enfrontament PSOE-Podemos. Afortunadament saben quina és la prioritat de tots els valencians que volíem el canvi: “El que ha unit el Botànic que no ho separen les eleccions generals”. Passe el que passe amb les eleccions a Madrid, els valencians de bé no volem tornar a veure ací manar la  “vella dreta” podrida o sense podrir, ni a la “nova” que insulta i considerà “aldeans” els que defensem les nostres coses, els que volem sobreviure com a poble i volem parlar i escriure en la llengua que ens han ensenyat els nostres pares. Molt seriós Ximo Puig quan diu: “cadascú és responsable de les seues paraules i els seus silencis”. “Tinc una bona relació amb el president de les Corts i no la vaig a desestabilitzar per res”.

Levante, 14 de desembre, de 2015