Temple i religió

Durant els primers anys de la democràcia, es construïren moltes Cases de la Cultura arreu del país, perquè hi havia la convicció que per tenir religió era necessari el temple. Després, una vegada els edificis construïts, s’adonaren que no era suficient, que calia dotar-los d’un pressupost i d’un mínim de personal capaç de portar a bon port un bon projecte per a la ciutat i d’aglutinar tot el ventall de propostes culturals que generaven els veïns. Fer l’edifici, el continent,  era fàcil, però tenir una persona que obrira i tancara la porta ja era una dificultat. Més difícil encara era disposar d’un gestor cultural capaç de gestionar un projecte de futur, quan molts dels polítics, els que manen, només són uns interins que veuen les coses a curt termini.

Per això. són d’admirar Centres Culturals com el d’Almussafes que ara celebra el 30 aniversari i que s’ha convertit en un referent cultural local i comarcal. Per tenir religió en el temple, fa falta un rector i en el cas d’Almussafes el seu gestor cultural José Maria Bullón ha sabut seleccionar del mercat cultural i ha estat un bon incitador dels ciutadans d’Almussafes perquè participen, es formen i creen. Ha sabut conjugar allò que diuen cultura-cultura, d’“elit”, i cultura de base, en un mateix espai, i sense contradir-se. Per aquella santa casa passen habitualment grups de teatre local, aficionats a les arts plàstiques i molts dels referents del món de les arts de totes les disciplines. Allí han exposat Manuel Boix, Enric Solbes, Rafael Armengol, Joan Fontcuberta, Francesc Vera... I al seu escenari han actuat Carles Alberola, Pepe Sancho, Vol Ras, Alberto Sanjuan, Rafaela Aparicio, Charo López...  I Raimon, Maria del Mar Bonet, Tete Montoliu, Pep Gimeno “Botifarra”, Dani Miquel... I, en els mals temps, s’ha convertit en lloc de resistència cultural on s’acollia a cineastes com Toni Canet, cantants com Rafa Xambó o joglars com Xavi Castillo... Sense oblidar els escriptors: Xavi Serra, Manuel Baixauli... En definitiva, diversitat, quantitat i qualitat i, sobretot, continuïtat: programació estable de cine de “trellat” junt amb les novetats “taquilleres”. Formació i educació: tallers de teatre, de fotografia, de pintura, d’escriptura...

Moltes felicitats als trenta anys de treball del Centre de Cultural d’Almussafes que cal fer extensible a centres també emblemàtics del nostre país com: el Centre Cultural d’Alcoi, la Casa de la Cultura de l’Alcúdia, la Casa de la Cultura de Benicàssim, la Casa de la Cultura de Picassent, el Centre Cultural La Marina del Puig...

Levante, 21 de desembre de 2015