Ja fa molts anys que els valencians estem de moda com si ací lligàrem el gossos amb llonganisses. Recordeu Mariano Rajoy quan citava com a models de gestió l’Ajuntament de Xàtiva d’Alfonso Rus, l’Ajuntament de València de Rita Barberà i la Generalitat de Francisco Camps. Models de gestió que Rajoy volia portar al govern d’Espanya. I en qualsevol míting que feien se sentia, quan pronunciava les paraules d’elogi als dirigents populars valencians: “ A por ellos, oe, oe, oe”. Mireu on són avui Rus, Rita i Camps: no queda ningú i tenen el partit a punt d’esclatar. Que fort! Mentre escric açò se m’apareix Francisco Camps amb el cardenal espanyol i arquebisbe de València, Antonio Cañizares, resant en la tele. Evidentment en castellà: “Santa María…” Presentava en la Universitat catòlica un llibre que és la solució al govern d’Espanya. Molt fàcil: ha d’haver un guanyador i un perdedor. Qui guanya, guanya. L’arquebisbe ho té clar: aquest llibre dóna molta llum entre les tenebres. Brutal: un expresident, que ha eixit de la Generalitat per la porta de darrere, i un cardenal, que va comparar l’avortament amb els abusos sexuals, tenen la solució, també valenciana, per al govern d’Espanya. Per cert, una proposta que no és constitucional. Sí, aquesta gent del PP ha situat el nostre país en el mapa. I tant!
I sembla que, ara, també els valencians som el model per a l’esquerra per acomiadar Rajoy del govern de l’altiplà. “Volem un model de govern a la valenciana”, diuen, ara i adés, els podemites, sense dir que els del partit de Pablo Iglesias no governen a casa nostra, sinó que s’han quedat mirant. No van voler fer un trio i prefereixen vigilar el govern del PSPV i Compromís. Ells només diuen el que cal fer, com supose que els manaren a Madrid. La submissió d’Antonio Montiel a l’altiplà és més que evident. On són els diputats de Podemos valencians?
Pedro Sánchez també va pels pallers quan diu: “ya me gustaría que Pablo Iglesias tuviera la altura de miras de Mónica Oltra”. Que pregunte a Ximo Puig i a tots els valencians que volíem canvi com ens va fer patir l’actual vicepresidenta a l’hora de formar el Govern autonòmic. Encara com la responsabilitat de Govern i la bona sintonia amb el president l’han feta créixer com a bona política. Que dure el matrimoni i que no ens facen passar mals moments als qui volem una legislatura tranquil·la i eficient com sembla que tenim. Tant de bo Pablo Iglesias també jugara a la valenciana amb la seua estratègia i, finalment, pactara un bon govern que acabara amb les polítiques nefastes del PP i ens portara aire fresc, a la valenciana.
Levante, 14 de març de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada