La crueltat del PP

Entenc perfectament les dificultats que tenen aquells que, amb bona voluntat, volen llavar la cara al PP, regenerar-lo, perquè es troben impotents: “protestes ofegades de respecte forsós i d’impotència”. Mira si és així que un jove militant conservador em deia: “Si de veritat ens volem netejar, renovar, potser el camí més recte i més fàcil seria començar de nou, perquè partir de zero és molt millor que intentar sanejar les coses podrides”. I és que no veia només el problema en la corrupció en els duros, en el fet de comptar els euros en milions de pessetes, sinó, també, en la corrupció del llenguatge, en la manera de fer política, sense pensar en el mal que se li pot fer a la societat, al país. Ja ho sabeu: atiar el foc a conflictes inexistents. Fer mal al contrincant polític sense pensar contra qui disparen el tret.

I té més raó que un sant el jove conservador ¿A qui li pot fer mal Maria José Català quan qüestiona la legalitat del viatge de la vicepresidenta Mònica Oltra a Grècia? ¿A Compromís? ¿Al PSPV? No. Fa mal als pobres refugiats que moren en la Mediterrània o viuen amuntegats en el fang. ¿Pensa, de veritat, Maria José Català que és molt important si Oltra ha incomplit una norma per voler ajudar aquesta gent? ¿Vol ajudar a resoldre el problema o acabar amb el seu adversari polític? Jo, de la vicepresidenta, no m’haguera quedat amb els mots de crueltat o d’indolència a l’hora de contestar a Català. És molt més pitjor. L’indolent és mancat de dolor, d’ànsia, d’emocions fortes i, sobretot, és tendent a la inactivitat, a no reaccionar. Maria José Català no deu sentir cap dolor de la desgràcia dels refugiats, però sí que reacciona, sí que és activa contra els qui els volen ajudar només per traure un rendiment polític, un grapat de vots. Una oposició conservadora, cristiana, com Déu mana, hauria dit a la presidenta: “Ací tens el PP per al que faça falta”. Com ara, demanar a Rajoy que ens deixe ser solidaris. Només es tractaria de seguir un vell principi il·lustrat: “No faces allò que no voldries que et feren”. I només cal pensar quin tracte voldríem rebre nosaltres si ens trobàrem en la situació dels refugiats.

Els refugiats són víctimes de la intolerància. Ja ho va explicar Voltaire: “El dret de la intolerància és doncs absurd i bàrbar: és el dret dels tigres, i és ben horrible, car els tigres no destrossen si no és per menjar, i nosaltres ens hem exterminat per paràgrafs.” El tema dels refugiats és molt seriós perquè Maria José Català s’entretinga en les coses que s’entreté.

Levante, 28 de març de 2016