Bon viatge!

“Hi ha qui fa més viatges que una mareta al niu”. Ara és el moment en què, potser, prepares un viatge i estàs acollonit de quedar-te en una terminal d’un aeroport com un Tom Hanks qualsevol d’una pel·lícula d’Steven Spielberg. O tems convertir-te en un protagonista del repertori de misèries i entreteniments humans que descriu el  llibre de Xavier Serrra i Francesc Vera, A peu de foto (Afers): “des de la parella d’enamorats que han fet el viatge al Japó per veure les mil panxes lluents i redones de Buda fins al pobre desgraciat que ha anat a Albarrasí a cals sogres i l’única cosa bona que li passarà és que dormirà a les nits en una flassada”. Això de dormir en una flassada ja ho fèiem a casa meua i no era necessari anar a Albarrasí: agafàvem el matalàs i dormíem al ras, en el terrat i amb la fresqueta. “Bo és viatjar, però millor a casa estar”. 

Si decideixes fer una viatge amb cotxe amb la parella, procura que siga amb un nuvi o núvia nova de trinca, perquè podràs gaudir del paisatge i de les vivències, de tots els colors del verd o de qualsevol ximpleria que et trobes pel camí. Gaudiràs, fins i tot,  si tens un oratge on els trons i llamps et donen la impressió que t’ataquen amb morters. No et cagaràs de por i et divertiràs com si assistires a un espectacle pirotècnic espectacular. Però, si te’n vas amb la parella de tota la vida, no trobaràs res bonic i et passaràs tot el viatge discutint i no n’encertaràs ni una, digues el que digues. Hauràs de posar la ràdio i escoltaràs un imbècil que et dirà que cal canviar de paisatge i de vivències, que és una regla de la nostra naturalesa i condició necessària per a la vida. Ho dirà sense immutar-se, com si anunciara el temps que farà dema. Ja ho saps, de vegades els professionals de la paraula no saben què dir i diuen bajanades. “Viatge que plau no pesa”, però “viatge esguerrat, a casa aviat”.

Si malgrat tots els entrebancs, decideixes viatjar, deixa les maquinetes i no et dediques a voler filmar-ho o fotografiar-ho tot: edificis, places, paisatges, carrers...., perquè, quan tornes i culles desprevingut un amic per a ensenyar-li les fotos, se sentirà com un condemnat a qui porten al patíbul a no ser que sigues un bon fotògraf i la teua obra tinga sentit. Si és així, seràs com Josep Pla que vivia, viatjava, per contar-ho i per escriure-ho tot. Tinc un parell d’amics i una amiga que paga la pena veure les fotografies dels seus viatges. Són autèntiques joies. Però, si no ets un artista, deixa-ho estar, sobretot, perquè no hauràs fet el viatge. No hauràs vist res amb els teus propis ulls i tot ho hauràs passat pel sedàs de la maquineta. “El gall viatjava sempre amb ses estisores”.

Dilluns 11 de juliol de 2016