Doble retolació

Fa molt de temps, arribà un jove professor d’Educació Física, andalús, a Sueca. El xicot no sabia que al nostre país es parlava una llengua diferent al castellà. Per això, es va sorprendre en llegir “Institut” en la façana de l’edifici on anava a treballar. “Se ha caído una o”, es va dir. En entrar a l’edifici, es tornà a estranyar del rètol de “Direcció” en la porta que buscava: “también se ha caído la n”. Va entrar al despatx i encara es va quedar més atònit quan el Cap d’Estudis li parlà en una llengua que no era la seua i li donà el seu horari. “Em parlava de pressa, però ho vaig entendre tot”, em va dir, uns quants mesos després, quan ja parlava un correcte valencià de la Ribera.  Com a bon professional, el jove andalús va comprendre, des del primer dia, que s’havia d’adaptar a la llengua que parlaven els companys i els alumnes. “No va ser tan difícil”, em deia, “tots m’ajudaren”.

Com que a l’institut tot queia, no només les lletres dels rètols, el Conseller Alejandro Font de Mora va decidir fer obres i rehabilitar-lo. I, ara, tenim un institut nou de trinca amb unes condicions acceptables. Però, té una estupidesa que demostra el poc trellat i la poca consideració que els administradors de la dreta tenen a la nostra llengua. Com que a Sueca no s’atreviren a retolar el nom de les aules únicament en castellà, van decidir duplicar les despeses amb dues plaques diferents, una per a cada idioma. Així, camines per l’institut i et trobes una de les majors ridiculeses del món: Direcció-Dirección, Sala de professors-Sala de profesores, Biblioteca-Biblioteca, Laboratori de Física i Química- Laboratorio de Física i Química, Gimnàs-Gimnasio... Busqueu tots els arguments que vulgueu, parleu-me de la llei i no sé quantes coses més, però els professors de l’institut no saben com explicar als pares i als alumnes la necessitat de tirar els diners de manera tan absurda.

Que tot un delegat del Govern com Juan Carlos Moragues, que sap que en la caixa no hi ha un duro, exigisca la doble retolació en els senyals de trànsit de València, quan ho hi ha cap problema de comprensió, explica l’actitud de cara a la normalització lingüística que té el seu partit i el Govern de l’Altiplà. Només volen que ens gastem diners per alimentar la seua batalla per guanyar, una vegada més, un grapat de vots. El senyor Moragues, hauria de saber, com sap el professor andalús de l’Institut Joan Fuster de Sueca, que en definitiva parlem tots la mateixa llengua: el llatí. Si no us ho cregueu, pregunteu-li-ho al meu fill que, quan era molt menut i va viure uns dies a la via Garibaldi de Venècia, parlava en valencià amb les veïnes i l’entenien perfectament. Per què? Molt senzill: perquè tenien millor actitud respecte del valencià que la nostra vella i nova caverna. 

Levante, 4 de juliol de 2016