Fem un trio

Per fi, l’ànima vana que mira, Antonio Montiel, secretari general de Podemos, ja no es conforma amb el paper passiu de voyeur i ara vol fer un trio amb Monica Oltra i Ximo Puig. Després d’un any de canvi al País Valencià, Montiel, que és un home dret i fet, vull dir que no és cap xiquet, ho ven com si haguera inventat la penicil·lina: “després d’un any d’experiència mirant com fan, hem fet una profunda reflexió i hem considerat la idea que determinats canvis no es poden plantejar des de fora de les institucions”.  Ja era majoret, abans d’aquesta decisió, per saber que “un príncep savi no pot estar ociós” i, sobretot, que “és millor fer-ho que manar-ho”. Que no ens vulga vendre la burra que no va entrar en el govern quan tocava per decisió de l’assemblea autonòmica. Sap molt bé que un manament de l’altiplà li ho va impedir. L’estratègia de Pablo Iglesias era molt clara: només governarien on eren la primera força perquè no ho podien evitar. Ell volia arribar verge a les eleccions. Ara, ja hi ha arribat, però no sé si tan verge com volia. Després d’unes eleccions repetitives, que veurem quan acaben del tot, sembla que Montiel ja té carta blanca per reflexionar i arribar a la conclusió que en política s’està per governar i que cal tenir el control del DOGV per fer alguna cosa positiva pel país i la seua gent.

I Montiel caldrà que aprenga, com el conseller Vicent Marzà, que sí que disposa del DOGV, que el Govern no és fàcil.  En el govern, moltes vegades deceps els teus que et reclamen valentia, com  han reclamat a Marzà el front comú d’entitats valencianes per la llengua. El conseller ho té malament, perquè pertany a un partit al qual se li exigeix un gran  canvi qualitatiu en la política lingüística. Un canvi que es puga equiparar al que va fer el florentí de Picanya, Ciprià Ciscar, que del no res portà el valencià a la situació en què ara viu, sense que els massa llargs anys de govern del PP hagen pogut desfer la faena feta. A Marzà se li exigeix “faire un pas en avant” i, per a fer-lo, haurà d’estudiar les victòries per poder repetir-les i les derrotes per poder defugir-les. Haurà d’aprendre de la guineu per conéixer les trampes i del lleó per esporuguir els llops. Cal que recorde que als primers professors de valencià d’Elda se li manifestaven en contra les mares de la plaça de Castelar, com si foren les mares de la plaça de Mayo a Argentina. Avui, afortunadament, vivim un altre temps: no tenim un partit comunista en contra de l’obligatorietat de l’ensenyament del valencià i gaudim d’un regidor a Oriola que s’enfronta al PP per defensar el seu dret a ser atés en valencià i el dels seus fills a  aprendre’l.

Levante 18 de juliols de 2016