Mariano Rajoy

Quan era molt jove i innocent, Joan Fuster em va regalar dos llibres seus que no m’esperava i que no havia llegit encara. No em va voler regalar Nosaltres els valencians o El blau en la senyera, com jo haguera volgut. Segurament em veuria excessivament adoctrinat i ple de conviccions i va preferir obsequiar-me amb dos volums amb moltes idees i poques creences que em feren pensar. Unes obres que m’han acompanyat sempre: Consells proverbis i insolències i el Dietari 1952-1960. En la pàgina 30 del Dietari podeu llegir: “Amb uns interlocutors com els que Plató acostuma adjudicar a Sòcrates, devia resultar molt fàcil ser Sòcrates”. Aquest aforisme em va portar a llegir els Diàlegs de Plató i em forçà, sobretot, a prestar l’orella a les paraules ingènues dels seus interlocutors, a la seua ximpleria. Per això, ara que veig Rajoy eixir triomfant en totes les competicions malgrat les malifetes dels seus companys (pregunta: què ha de fer una organització política perquè la il·legalitzen?) no puc deixar de preguntar-me a quin punt d’ignorància, d’ineptitud, d’ineficàcia, de covardia... poden arribar uns faves que es creuen d’esquerres.

No parle només dels dirigents. Un amic meu de dretes, que no ha llegit mai res, m’ho va dir molt claret: “Mira, Voro, nosaltres som malvats, però vosaltres sou ximples. No sou capaços de tapar-se el nas i anar a votar. Sempre trobeu pegues: no són prou nacionalistes, no tenen en compte no sé què, el cap de llista no m’agrada... I molts us quedeu a casa. Sou un melonar! Nosaltres ho tenim molt més clar: votem Rajoy i després ens confessem”. I té més raó que un sant, però no és prou, perquè, encara que no arriben als números que calen, Rajoy ha d’arreglar la partida. I l’arregla, perquè sap controlar el temps i, com un bon jugador de pòquer o de truc, sap quan ha d’envidar o tirar la falta. Sap deixar que li facen la faena els que manen de veritat amb les seues pressions i espera les discrepàncies i el canibalisme dels seus contrincants. L’ajuden els mitjans de comunicació, però també la poca traça dels sues opositors. Mireu la jugada. L’oposició, ingènua, no veu altra possibilitat i no para de dir que Rajoy ha d’acceptar l’encàrrec del rei i, per tant, ha d’anar a la investidura. No saben més. Rajoy, però, sap fer 19 punts amb tres daus. Com Sant Benet que “tirant els daus, va fer en dos d’ells XII punts, i el tercer dau es partí per dues parts, i en la part sobirana VI punts presentant i en la altra, ensems departida, aparegué un as, axí que Sant Benet va fer XIX punts”.  Rajoy ha acceptar l’encàrrec del Rei, però jugarà la partida, si la guanya. Com ha de ser. Com va fer en la Mesa del Congrés on també va fer 19 punts amb tres daus.

Levante, 1 d'agost de 2016