dilluns, 8 d’agost del 2016

Per vora mar






Cada dia, de bon matí, si puc, camine per vora mar des de Bega de Mar, en el terme de Sueca, fins al far de Cullera. Com que m’entretinc unes quantes hores en el passeig, faig el sacrilegi de connectar-me la ràdio del mòbil per estar una mica acompanyat. Així, mentre camine entre les dunes i la mar, em trobe amb tota classe de sorpreses. La primera del dia és una entrevista que li fa una ràdio espanyola a Eduardo Zaplana. Només l’anuncien em ve al cap una interjecció que és un eufemisme de carall: caram! I tot seguit una frase de Gerard Piqué: “amb tu començà tot”. L’entrevista no té res, ximpleries. Es nota que, a banda dels tripijocs de la formació del nou govern, els periodistes no saben què traure. Van sequets. Zaplana diu: “No ho sé”. Després de dotze anys dels atemptats de l’11-M a Madrid manté que: “quedarà sempre el dubte de si hi havia algú més” darrere del major atac terrorista en la història d’Europa. Encara com se’m talla l’emissió quan comença a parlar de corrupció: “cal distingir entre les coses greus i les anecdòtiques”. 


En aquest mateix moment em sona el mòbil. Sent la veu de Manel Joan i Arinyó que vol que dinem, però vol que vinga Anna Moner. “No ho organitzes tu? Doncs, dis-li-ho tu”, li dic. “No. Li tinc por. Fes-ho tu”. Intente explicar-li que això del bisturí i del ganivet Anna només ho fa servir en la ficció, però Manel no baixa de la moto. Finalment li dic que vindrà també Francesc Vera, que ja ha fet prou de Capitán Tan i que estarà per ací i també Jordi Boladeras, que em presentà en casa Fuster Quan truquen de matinada en versos alexandrins. Xe, calla! En versos alexandrins? Com que no s’ho creu i en el mòbil es pot fer de tot, li envie l’escrit. Ja posats i com que encara sona en la ràdio l’entrevista amb Zaplana, telefone a Anna i li parle del dinar i, evidentment, li conte les pors d’Arinyó. “Això és que la jubilació li ha alterat alguna cosa”, em diu Anna. Encara vols que se’ns altere més, li dic. I ens fem un fart de riure. Aprofite l’avinentesa per vendre-li la burra que em presente el meu nou llibre, Els dimonis que dicten (Afers) que eixirà a setembre. “M’encanta el títol, ja saps que els dimonis....”. I es talla la comunicació. Com que ja està tot dit i el dinar organitzat, torne a engegar la ràdio i ara m’apareix Isabel Bonig, que assegura que no ha rebut cap regal de la presumpta trama de l’AVE Múrcia-Alacant. I diu que és increïble que facen política barata en aquest tema. Com si la política del seu partit estiguera en les altures. I denuncia els retalls del consell en partides socials... Té la cara folrada de baqueta. M’adone que ja he tornat a casa i no he vist ni la mar. I això que anava caminant per la voreta. Tanque la ràdio, la deixe dins del barret i entre a l’aigua. No vull tornar a casa sense la sensació d’haver-me submergit encara que siga un poquet.

Levante, 8 d'agost de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada