De nou, els politicòlegs −els politòlegs deuen ser aquells que estudien els polits o titots, com diria Eugeni S. Reig− , els analistes tertulians i els elaboradors d’enquestes no n’han encertat ni una. No tenien prevista la victòria electoral de Donald Trump, com no s’aclareixen, ara, quan volen definir el populisme. Semblen els de Ciutadans i els del PP quan no podien explicar què era la corrupció. I això que la veien de propet i no necessitaven ulleres.
El mot “populisme” serveix per definir, de la mateixa manera, un guenyo que un borni. Uns i altres el fan servir contra els seus contrincants: contra Podem, contra Le Pen, contra Evo Morales i contra governs d’un signe o altre, però també l’utilitzen contra l’independentisme català i contra Trump... Si volen, però, les facultats de ciències polítiques es poden posar a estudiar els factors que van desencadenar l’ascens d’Alfonso Rus, Rita Barberá, José Bono, Afonso Guerra, Rodríguez Ibarra −ja sé que el populisme no s’ha de confondre amb la demagògia. No són incompatibles, però. Hi ha qui fa servir les dues coses− i un grapat de gent que, salvant les distàcies, jugaven a fer una manera de fer política que podem etiquetar com a populista. O no? No es populisme que el partit de Mariano Rajoy s’anomene Partit “Popular”? Amb la gent que el forma, amb els interessos que defensa, amb l’espanyolisme florit anticatalà i antivalencià... ¿O tampoc no és populisme el mateix espanyolisme de l’ama carabassera, Susana Díaz? ¿Com voleu definir el seu fanatisme que exacerba emocions col·lectives contra comunitats diferents i que es considera seriós i socialista a l’altiplà? ¿Com anomenem l’espanyolisme ranci de Ciutadans que no es menja un torrat en els països que aspiren a la sobirania? A tots ells els podríem adjudicar la frasse: “jo sóc el poble i els altres els vostres enemics”.
Si voleu, per acabar, podem parlar d’hipocresia. Trump és un xenòfob que vol fer un mur contra els emigrants. Però, què fa Europa amb els refugiats? Sí, els enviem tota classe d’ONG, quatre duros, i els deixem morir ofegats en la Mediterrània o que acampen quan més lluny millor. En què es diferencia la xenofòbia de Trump de la d’Europa? De moment, ell ho diu i nosaltres ho fem. Sí, és evident que Trump és un populista, però qui no ho és? Comencem per molts dels tertulians de les ràdios i les televisions −quan parlen de política o de futbol−, i seguim: per a uns, les camisetes de Mònica Oltra i, per a altres... Ai, la política! cada dia més espectacle i més populista. Però, qui no ix en la tele, no existeix.
Levante, 14 de novembre, de 2016
Mol bon article Voro Vermell,s'ha de reflexionar perquè te
ResponEliminamatèria viva