2017, any Fuster

Com que els comunistes del terreny ja no volen fer la revolució −deuen volen tocar la flauta−, enguany no celebraré, encara que ho hauria de fer, l’aniversari de la Revolució russa. ¿Som capaços d’imaginar-nos què va ser i què va significar −i significa− aquella Revolució, malgrat tots els fracassos? Enguany, ploga, neve o faça una calor que bade les pedres, celebraré l’any Fuster, el vint-i-cinqué aniversari del seu traspàs. També sé que no ho faran les nostres institucions, ni tan sols la “nostra” Acadèmia Valenciana de la Llengua. Encara que molts dels que ocupen càrrecs de “poder” són intel·lectualment fills de l’escriptor de Sueca, li tenen un pànic cerval. “Encara no toca”, segur que diuen. Joan Ribó i el govern municipal de València, per posar un exemple, es compromet a dedicar un espai públic a Guillem Agulló, cosa que a mi em sembla molt bé i aplaudiré la iniciativa amb entusiasme. Però la pregunta és òbvia: i per què no, també, a Joan Fuster? ¿No ha fet prou mèrits?  Perdoneu-me que siga tan cru:  els “nostres” polítics i “càrrecs” de tota mena senten el nom de Joan Fuster i es caguen en els pantalons.  

Jo intentaré fer alguna cosa i aportaré el meu granet d’arena. I, a Sueca, segur que la meua alcaldessa, Raquel Tamarit −encara que visc a Riola, les meues alcaldesses són la de Sueca i la de Fortaleny− organitzarà alguna cosa. De moment, posarà en marxa, per fi! el nou Espai Joan Fuster que, si es treballa bé, pot ser un referent i un lloc d’encontre per al nostre país. No és prou, però, que a Sueca o algun poble més de la Ribera li dediquen un carrer, un institut o organitzen qualsevol acte per recordar el seu traspàs. La Generalitat reparteix distincions a tort i a dret. No li’n queda una, encara que siga a títol pòstum, per a l’autor de Nosaltres els valencians? O ja li l’han donada?  Alguna cosa haurien de fer, no?

No ho faran. Joan Fuster treballava molt seriosament i es va imposar en els ambients acadèmics promovent una introspecció sense precedents en l’estudi de les ciències socials, l’economia, la historiografia, la filologia... I només va rebre insults: “Jo col·leccione insults, com hi ha qui col·lecciona segells o monedes antigues”. La polèmica era un altre problema: “Amb qui havia de polemitzar? Amb la histèria? Amb l’analfabetisme? Amb la politiqueta dels trepadors?”. Pregunteu-vos si són actuals, encara, les seues paraules: “La dreta fa el seu fet: és una opció de classe, de religió i de flatulències regionalistes. L’“esquerra” no està a l’altura de les circumstàncies. És trist arribar a vora els seixanta, i sent d’esquerra, descobrir que la “meua” esquerra és una merda”.

Levante, 23 de gener de 2017