El relat del Bloc

L’altre dia en el Col·legi de l’Art Major de la Seda, en la festa del porrat de llibres, Enric Morera m’explicava que en política, si volies tindre èxit, també calia tindre un bon relat. I té més raó que un sant el nostre president de les Corts.  Mireu si té raó que el partit popular de José María Aznar va perdre les eleccions perquè no va poder modificar el relat que s’havia construït després de l’atemptat de l’11M. Un relat que va canviar radicalment les expectatives electorals del seu partit: l’atemptat era la contestació a la guerra en què ens havia posat. Intentà modificar l’autoria de l’atemptat, el relat, però el personal no s’ho va empassar. Els mitjans de comunicació que no eren molt “amics” de la seua persona i del seu partit, no li ho van permetre. 

Però els relats als quals es referia Enric Morera eren els que s’havien llançat des de Compromís i que, segons ell, havien propiciat el seu èxit. No li’n vaig discutir cap. Però li vaig dir que no me n’agradava un de molt actual que s’anava contant per certs mitjans de comunicació. Un relat que no tenia massa clar si  s’havia fabricat des de dins de casa seua o des de casa dels seus contrincants. El conte és molt senzill: Mónica Oltra vol ser presidenta de la Generalitat. Per a ser presidenta de la Generalitat només ha de traure un vot més que el PSOE, i, per a traure’l, exigeix l’aliança electoral amb Podem. Mónica Oltra està acostumada a eixir amb la seua, però ara pegarà en pedra, perquè el BLOC ja té un referent millor que ella i que es diu Joan Baldoví. 

No m’agraº da ni gens ni mica aquest relat que vaig sentir en una emissora  de ràdio, perquè totes aquestes històries de divisions l’únic que poden fer és portar-nos el Partit Popular o la seua còpia, Ciutadans, al govern de la Generalitat. Als que no tenim partit ens importa ben poc que el president o la presidenta de la Generalitat siga Ximo Puig o Mónica Oltra. El que volem és que la gent, que està totalment en contra de les nostres coses, no torne o guanyar-nos les eleccions i s’instal·le en el Palau de la Generalitat per “rematar-nos”, com va dir Alfonso Rus. Supose que Enric Morera i la seua gent ja han aprés que hi ha matrimonis que són necessaris. Matrimonis que ens han portat a recuperar l’alcaldia de València per a l’esquerra i a recuperar el palau de la Generalitat. I, de cara a les pròximes, és molt senzill el que s’hauria de fer: què és millor anar amb Podem a les eleccions o anar separats? De quina manera es poden traure més vots? La coalició suma o resta? I la resposta a aquestes preguntes hauria de marcar l’estratègia electoral i no una altra cosa. Ja ho tenim bé d’interessos partidistes o de “capelletes” perquè encara queden moltes coses a fer. No tenim prou amb un govern que no ens robe. Cal fer alguna cosa més. I, per a fer més coses, cal seguir governant.

Levante, 18 de desembre de 2017