Els mòbils en l'aula

L’altre dia un professor jove em deia que calia restringir l’ús dels mòbils en les aules perquè distorsionen l’atenció dels alumnes. El jove professor estava eufòric perquè les escoles franceses estaran lliures de mòbils a partir del pròxim setembre. Sembla que Emmanuel Macron vol complir una de les seues promeses electorals donant la raó als partidaris de la creuada contra aquests aparells imprescindibles.  Jo li vaig dir que no tenia trellat el que deia, que no es podia estar en contra dels avanços de les noves tecnologies i que no només no s’havien de prohibir, sinó que era necessari aprofitar-les i calia ensenyar els alumnes a fer-les servir com a eines d’aprenentatge. “Però si es distrauen enviant-se missatgets”, em digué. Aleshores li vaig explicar que en la meua època d’estudiant també ens enviàvem missatges amb paperets escrits i que, amb paper de fumar,  fèiem petites pancartes que, amb molta habilitat nugàvem a les potes de les mosques. “Què distreu més?”, li preguntava. “ Però si no paren de jugar”, insistia. I nosaltres jugàvem també a tota classe de jocs. A afonar vaixells: “A, dos”, deia un; “tocat”, deia el company. Al joc del penjat que consisteix a endevinar el mot que pensa un dels participants. I a tota classe de guerres que jugàvem sense més material que un paper i un bolígraf. No. No és veritat que ara s’hi juga més que abans.

Encara com a casa nostra sembla que hi ha més coneixement i molts professors que pensen que si li tanques la porta a la realitat t’entrarà per la finestra. Defenen que els mòbils no es poden prohibir, sinó que cal aprofitar-los com a ferramenta educativa. “Mira he ensenyat als meus alumnes a baixar-se el Diccionari normatiu, un de sinònims i, fins i tot, l’Alcover que a mi em costà, en el seu temps, un ull de la cara i avui el tenim de franc en la xarxa i és molt més còmode d’utilitzar. Poses el ditet, escrius en la finestreta i ja està”, em diu un altre professor amic. Fins i tot poden sentir els poemes d’Ausiàs March cantats per Raimon, li dic. I és que la lectura d’avui no té res a veure amb la lectura d’ahir. Si no volem que els joves es perden navegant sense brúixola en la mar de les xarxes socials, no podem ignorar les noves tecnologies, sinó que cal ensenyar-los a navegar. Cal ensenyar-los quins perills i quins ports amics poden trobar, qui són els amics i qui són els enemics, quines pàgines són bones i quines són les dolentes. Sabem les conseqüències, perquè estan estudiades, del que suposà la revolució de la impremta: canvià completament la manera de llegir. Significà encarar-se, directament amb els textos sense intermediaris. La revolució d’ara, la de les xarxes socials, serà tan o més important que aquella. No la podem negar i, per tant, cal afrontar-la.

Levante, 8 de gener de 2018