Gra-no-ta

Sembla que no eren “novel·les” els informes de la policia nacional, com va dir Pablo Crespo davant del jutge. Hi ha moltes possibilitats que no siguen ficció, sinó fets reals. Els titulars de tots els diaris ho repeteixen: “Correa confessa al jutge els pagaments en “b” del PP valencià i implica Camps”. I tothom parla clarament de “trama”, d’organització criminal i de partit  corrupte. ¿De què més s’ha d’acusar a un partit perquè la justícia es plantege la seua il·legalització? No dic que ho faça, sinó que, simplement, s’ho plantege. Compromís va registrar davant la Fiscalia Anticorrupció una sol·licitud perquè promoguera declarar el PP com a organització il·lícita i la il·legalitzara per incompliment de la  Llei de partits polítics, ja que, els seus “casos” de corrupció no eren aïllats, sinó que semblava que responien a una manera d’actuar organitzada. Ni cas els van fer. Ara, arriba la secretària de Ciutadania del PSPV, Anna Barceló, i diu que el PP “hauria d’estar il·legalitzat”, però sembla que no ha fet cap denuncia, ni cap proposta on correspon perquè siga així. Jo no entenc de lleis, però tinc una pregunta molt clara i molt concreta: què ha de fer més el PP perquè l’il·legalitzen? Ja no me n’imagine de molt més grosses de les que, presumiblement, ha fet.

La que em fa riure, però, és Mari Carmen Sanchéz, la síndica de Ciutadans, que vol que el PP demane perdó, un a un, a tots els valencians. Que demanen perdó? De què van? Demanant perdó no ho arreglen. O potser sí des del seu punt de vista cristià. És molt senzill: “Si són culpables haurien de mester perdó”. Déu ha donat ulls a l’home pecador perquè plore els seus pecats. Sí, que es confessen, que resen dues o tres avemaries i que pugen els dos escalonets que deia Francisco Camps que els faltaven. I en pau: perdonats. Que busquen un rector que no demane massa detalls.  Que facen com nosaltres, quan érem xiquets, que anàvem a buscar un confessor que tinguera prou en la generalització: “He comés actes impurs”. Així, al dia següent, nets de pecats, podíem tornar-nos a embrutar sense el perill d’acumulació. Una ganga, no? Això són el que volen els seus socis de l’oposició, Ciutadans, que comparteixen ideari i mentides sobre l’adoctrinament i l’anticatalanisme. No saben, però, ni tan sols, que és adoctrinar. Els ho explique en poques frases. “Lee”, va manar el mestre.  “Gra-no-ta”, diu el xiquet. “Flist-flast, fliu-flau”, bufetades. “Ra-na”, diu el mestre. I el xiquet no entén perquè ha de dir “rana”, si està molt clar que és una granota.  Això en el franquisme. Ara, en democràcia, els que ensenyen al xiquet que una granota es diu granota, els volen denunciar per adoctrinar i per catalanistes. Uns i altres: els del PP i els de Ciutadans. Això és la nostra dreta.

Levante, 15 de gener de 2018