El valencià s’aprén

No volen aprendre la lliçó. No miren a llarg termini i només pensen en la immediatesa d’un grapat de vots i, per això, provoquen problemes que després no tenen una solució fàcil. La seua pàtria és la butxaca, però només tenen en la boca la paraula Espanya. I, amb la seua actitud tancada, fomenten l’independentisme, el republicanisme i totes les desafeccions que després lamenten i denuncien. Ho dic perquè van ser també dos diputats del PP els qui van presentar el recurs contra el decret de la Generalitat Valenciana que regula l’ús del valencià en l’administració. Dos diputats que no volen ser amics ni tan sols tenir-nos un poc d’afecte als que tenim el valencià com a llegua pròpia. I crec que el Tribunal Superior de Justícia s’equivoca en donar-los la raó i retallar els continguts que tenia previst el decret. S’equivoca en deixar sense efecte onze articles que donaven prioritat a l’ús del valencià en les notificacions, la retolació dels edificis i les comunicacions entre els treballadors públics i els ciutadans. El tribunal diu que el decret ignora la realitat plurilingüe del nostre país. Potser al tribunal li agrada que la Generalitat faça el ridícul con fa en moltes de les seues dependències o instituts públics on podem trobar la doble retolació: Biblioteca/ Biblioteca, Sala de professors/ Sala de professores, Laboratori de Física i Química/ Laboratorio de  Física i Química...

No em cansaré de repetir que el bilingüisme és un fenomen individual que afecta a les persones i no als territoris. Els països no són bilingües. Són les persones les que poden ser bilingües. I en aquest país els únics que som bilingües de veritat som els valencianoparlants que sí que sabem el castellà. Els que només saben el castellà són monolingües. Si aquests senyors estimaren veritablement Espanya, que no l’estimen, considerarien el valencià com una llengua espanyola i la defensarien de la mateixa manera que defensen l’altra. I tindrien clar que qualsevol política lingüística que no tinga com a objectiu incrementar el coneixement del valencià no té cap sentit perquè el castellà ja el sap tothom. Està molt clar: el castellà se sap i el valencià s’aprén.

El que és més absurd, però, és creure que els documents emesos en valencià només tenen validesa dins de l’àmbit de la Generalitat Valenciana i, perquè tinguen eficàcia en altres comunitats autònomes, han de traduir-se al castellà. Fins i tot els adreçats a Catalunya i a les Illes, encara que formaren part del mateix domini lingüístic —qüestió en què no entren. No puc comprendre com un Tribunal pot dir a l’administració valenciana en quina llengua s’ha de dirigir a l’administració catalana o a la de les Illes. Una pregunta: la Generalitat de Catalunya o el Govern de les Illes es poden dirigir en català a la Generalitat Valenciana o tampoc?

Levante, 23 de juliol de 2018