El màster

Sent parlar dels màsters d’aquests “senyorets” i “senyoretes”—en el sentit de malcriats, que estan  acostumat a viure bé, a no fer res— del PP que volen manar i m’ix foc pels queixals. El metge m’ha manat que no m’altere, però jo no puc evitar-ho i com el vell poeta nostre: “No sé com és que el cor no m’esclata”. Entre en còlera quan un amic meu que sempre vota als del PP, facen el que facen, em diu que això dels màsters és una ximpleria que no té importància al costat de totes les malifetes que els atribueixen. “Una ximpleria?” —li pregunte.  I li dic: “Com es nota que no tens fills que han hagut de renunciar a una faeneta prou bona perquè cal fer el màster per a poder treballar en el que els agrada. Saps que els màsters s’han de fer un bon grapat d’hores que són presencials i obligatòries? I el que és pitjor encara: saps quanta gent no els pot fer perquè no tenen un duro per pagar-lo? Saps que un màster costa un ull de la cara?”. 

I és que als nostres fills, pobres mortals, els obliguen a anar a classe i no es poden permetre el luxe que els convaliden no sé quantes assignatures sense assistir-hi. No tenen privilegis i saben que els estudis és el seu únic camí d’accés al ple domini de la terra que, en el seu cas, és conformar-se a viure la vida amb una mica de dignitat. No estudien per presumir de currículum. Ho fan només  perquè aspiren a poder treballar en una faena que els agrade. Els hem ensenyat, des de menuts, que l’educació és l’instrument principal de progrés social i col·lectiu que ajuda, i molt, a la igualtat d’oportunitats, ja que pot contribuir a mitigar, un poquet, els condicionants personals, socials i econòmics. Tot això, si no són veritat els casos que ens ocupen. 

Jo no sé si són veritat o no les “coses” que apareixen en els altaveus mediàtics sobre els màsters d’aquests “malcriats”  i “malcriades” del PP que ho tenen gairebé tot des del principi. Però, si són veritat, no podem ignorar-les perquè sí que tenen importància. I molta. I no es pot frivolitzar. Ni, menys encara, burlar-se del personal, quan es diu que la investigació confirma que el xicot és l’idoni per a ocupar el lloc que ha guanyat en les primàries. I remata Teodoro García, un dels col·laboradors de Pablo Casado: “El màster més important que ha fet Casado és guanyar les eleccions del PP”. Però és que, sense saber-ho, té raó, perquè per a ser president del Govern o ocupar qualsevol càrrec polític no es necessita cap màster ni cap carrera. I, aleshores, per què tanta història i tanta ximpleria? Si ho mires bé aquests “senyorets” i “senyoretes” només són uns pobrets que bufen en caldo gelat. 

Levante, 30 de juliol de 2018