El PP i la Muntanyeta dels Sants

Em va fer molta gràcia que Isabel Bonig utilitzara la Muntanyeta dels Sants com a escenari per a la presentació dels candidats a les properes eleccions del PP per València. Un escenari on encara ressonen les veus de les cançons dels cantants, com les dels que actuaren la inoblidable nit d’alegria i de combativitat cívica de l’estiu de 1976: Rafel Xambó, Josep Blai, Araceli Banyuls, Salvador Sebastià, Lluís Miquel, Al Tall, Joan Monleon, Matíes Segura... I crits com: Llibertat! País Valencià! Països Catalans!... Que cadascú cridava al seu gust amb senyeres quadribarrades i moltes amb l’estel que tant de moda estan ara. La Muntanyeta del Sants ha estat escenari, després, d’esdeveniments de resistència a la brutalitat del PP valencià contra la llengua i cultura d’aquest país. Els premis literaris Joan Fuster i La Mostra Internacional de MIM, han utilitzat aquest promontori rocós, seu d’un antic temple romà, per a les deliberacions del jurat en els premis i per a la presentació del festival a la premsa. Potser per això, o només per respecte a la llengua dels indígenes, l’arquebisbe de València Carlos Osoro –res a veure amb el que tenim ara− va fer un gran esforç per fer servir el valencià, quan hi va anar a celebrar una missa de campanya, en honor als Benissants amb motiu de la celebració del quatre-cents aniversari de la construcció de l’ermita i per beneir els camps d’arròs,

Jo no vaig veure ni vaig sentir les ximpleries, que segurament pronunciaria totalment en castellà, Isabel Bonig en aquell escenari de la marjal. Arribar a Sueca per dir que “els rics estan en Compromís” i que “som l’esperança dels obrers...” és considerar que el personal és fava, gairebé un insult a la intel·ligència i una demostració que no estan disposats a canviar la manera de fer política. Va anar a la Muntanyeta dels Sants a dir que “ací està el PP per a parar a qui vol enfrontar el poble valencià”. Si es mirara a l’espill, veuria qui són els que per un grapat de vots han enfrontat a aquest país i el mal que han fet, no des de la ignorància, sinó des de la mala llet. Ells han estat els autors intel·lectuals de molts actes d’incivisme i de coses molt més grosses que han ocorregut en aquest país com les conseqüències d’enfrontar-se als dictàmens d’institucions com les universitats que són les que saben de qüestions de ciència.

A banda de les vistes, no era el millor escenari per al PP, perquè, si algú va tenir ganes d’anar al servei, no sé si el degué trobar, ja que estan clarament senyalitzats amb una placa de ceràmica on diu: “Can Felip V”.

Levante, 30 de novembre de 2015