La taronja

Fa llàstima passejar-se pels camps de tarongers. Qualsevol dia entrarem en un hort i pensarem que és la selva obscura on Dante Alighieri es trobà una lloba, un lleó i una pantera que li impedien retornar al recte camí. N’hi ha molts camps abandonats, perquè la taronja no val un duro i no paga la pena treballar la terra encara que no es compten els jornals, com fa temps que fan els nostres llauradors. Quanta raó tenien els nostres pares quan volien que pegàrem a fugir com fóra del camp. Tu estudia, xicon, que a l’hora de venir a treballar al camp sempre estaràs a temps. No necessites cap formació per a fer de burro de la faena. I això que encara eren molt bons temps per a la taronja, si els comparem amb els d’ara.  En trenta fanecades d’hort –que no són res– i els fills ajudant en casa fent uns pocs jornals, una família es podia permetre els luxe que les seues noves generacions estudiaren. I ho vam fer com ens ho manaren i vam tenir la sort de ser la primera generació dels fills de la terra que vam poder pegar a fugir. I és que els llauradors no s’han cregut mai això del paisatgisme sentimental dels nostres poetes reaccionaris. Una barraca són quatre canyes i un poc de fang per a viure malament. Com pot ser una barraca idíl·lica? “L’alegre barraqueta valenciana s’amaga entre les flors”  De què anaven? D’un romanticisme més o menys aigualit i estantís.

No van poder fugir tots, és clar, i de tant en tant te’n trobes algun pel carrer que s’ha quedat al camp i et recorda els bons moments. Te’n recordes de mi? Clar que sí, de quan anàvem a collir taronja. Encara recorde que més d’un dia podíem guanyar deu o quinze mil pessetes de l’època, de fa gairebé quaranta anys. Anàvem a estall, però condia. Si hi anava un dissabte o diumenge podia viure la resta de la setmana a València i encara donar alguns diners a casa. Fins i tot, els llauradors rics anaven a collir perquè els eixia a compte fer uns quants jornals quan no hi havia faena en l’arròs. No, Voro, em diu el xicot. Això fa temps que s’ha acabat. El dia que millor ens ix podem guanyar un poc més de vint euros i li hem de donar al cap de colla dos per al cotxe i un per a no sé què. Crec que és per pagar-li la vivenda. No fa falta, però, que ningú t’ho explique. Només amb una passejada pel terme ho veus de seguida.

Levante, 9 de novembre de 2015