El PSOE sotmés

Des del principi, des del pacte de la Mesa del Congrés, Ciutadans ha actuat amb el PSOE de “mamporrero” del PP −dic “mamporrero”, en sentit metafòric, perquè és un mot molt més contundent que “apuntador” que em proposa la  terminologia catalana−. O, si no us agrada la parauleta, de testaferro, d’home de palla... Ciutadans sempre ha mirat el PP i, com que amb ells no sumen, no en són prou, ha volgut portar el PSOE a fer la gran coalició que reclamen també els que porten el “tinglado” socialista, els barons i algun zombi que no vol saber que el seu temps ha passat. Pedro Sánchez, des del primer dia, s’ha vist atrapat, segrestat, pels seus barons, pels cacics “rojos” del seu partit, que, amb populisme i per interessos “nacionalistes” de duros, han assumit bona part del testament del general Francisco Franco. Han utilitzat l’espanyolisme més caspós i populista per defensar els interessos de les seues regions i, de passada, mantenir un clientelisme que dura molts anys i que els permet seguir governant la baronia. 

Tot això, perquè han vist que, al nord, a les ciutats −on diuen que la gent és més culta i feliç−, a les antigues nacions de l’estat, però també al centre mateix de l’altiplà, ha aparegut una nova força que està substituint el PSOE com a alternativa de poder. Quina és l’alternativa de l’esquerra a Madrid, a Galícia, al País Basc, a Catalunya i al País Valencià? On és el PSOE? Quan dic d’esquerra també vull dir espanyola. No us oblideu que el partit de Pablo Iglesias i els seus socis són l’alternativa més espanyola de totes perquè defensa l’única Espanya possible: la de la plurinacionalitat, la del respecte cultural, la de la diversitat. En el fons no deixa de ser la mateixa postura regeneracionista que el PSC de Maragall va intentar i va fracassar, sobretot, perquè els del “tinglado” socialista s’amorraren al piló del nacionalisme més ranci. Ara, que no es queixen, si apareix una força que vol ocupar l’espai que els socialistes van abandonar voluntàriament per un grapat de vots que ara ixen carets.

És en aquest sentit, i no en el que ens vol vendre la caverna mediàtica, que ens podem explicar l’acostament dels PSOE a Ciutadans. Un partit que encara no és ningú i que no suma, que no hauria de comptar per a res. El PSOE sí que compta perquè és imprescindible per a qualsevol de les tres alternatives de Govern. Una, la de Ciutadans i Podemos, mai no ha estat possible. Ara, li’n queden dues: anar amb el PP, amb intermediaris o sense, o desfer-se de Ciutadans i pactar amb l’esquerra, que són els seus fills, i els nacionalistes. Hi ha dues espanyes, com sempre. I cal elegir.

Levante, 11 d'abril de 2016