Focs grossos

Des de la finestra de casa, veig el fum que m’indica que el país es crema: “Llà on se fa foc, fum n’ha d’eixir”, deia el nostre Joanot Martorell en el Tirant. La Canal de Navarrés, la Ribera Alta i la Vall d’Albaida pateixen el foc gros tan habitual en les nostres terres, sobretot, quan vé el maleït vent de ponent que gairebé mai no porta res de bo: “vent de ponent, vent dolent”. 

En l’altra finestra, la de la tele, sent que el cardenal Antònio Cañizares es fa portaveu de la Mare de Déu dels Desemparats i diu que alguns no saben què fan i l’han ofesa.  No sé si vol apagar un foc que ell mateix ha provocat o simplement vol seguir atiant-lo. 

A França, el futbol, que hauria de ser només un joc, pateix un altre foc ben gros. Un foc que fa més por encara que el que crema els boscos. Els hooligans, que figuren que van a animar les seleccions, es converteixen en guerrilla urbana. Tot un espectacle de pallisses que no podem entendre. Tampoc no s’entén com la UEFA, l’organisme rector del futbol europeu, ha sancionat la Federació russa amb una multa de 150.000 euros pels incidents registrats en l’estadi Vélodrome de Marsella durant i després de la disputa de l’Anglaterra-Rússia. El comportament de fanàtics violents mereix la mateixa multa i pel mateix concepte amb què sancionaren el Barça per la presència de banderes estelades al Camp Nou en un partit de la Champions. La vara d’amidar d’aquest organisme que dirigeix el joc de la piloteta és per fer-se-la mirar. La llibertat d’expressió mai no s’hauria de tractar de la mateixa manera que la violència dels hooligans que és un foc ben gros que la gent del futbol hauria d’apagar de manera definitiva.

També Europa, la imprescindible i obligada per als nostres polítics, té un foc ben encés al Regne Unit, un estat on els seus habitants tenen dret a decidir sense problemes si tots se’n van d’Europa o si una part, com Escòcia, forma el seu propi estat. Això, ací, és pecat mortal: una cosa i l’altra.

Mentre passen els avions carregats d’aigua m’apareix la imatge  i les paraules d’Alfonso Guerra per recordar-me que també al PSOE l’incendi és tan brutal que no sabem com acabarà. Hi ha qui qualifica Guerra de “patètic”. Però no, perquè “patètic” és el que és apte per moure passions i Alfonso Guerra ja fa temps que no en mou ni una. Més aïna fa “llàstima”: “tristor causada per la vista dels mals d’altri”. Alfonso Guerra fanfarronejava d’haver raspallat l’Estatut català. El que no sabia és que, al mateix temps, raspallava el PSOE, tant que ja no el reconeix ni ... 

Levante, 21 de juny de 2016