Pactes absurds

Els que, malgrat tots els entrebancs, fem ús d’aquesta maltractada llengua, estem una miqueta farts i cansats de polèmiques i debats estèrils que no condueixen a cap port desitjat. Per això, no volem que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua es plantege “pactes” absurds, inútils, sense dignitat i en peu d’igualtat, amb entitats subvencionades i instrumentalitzades pels governs anteriors, de la caverna, per impedir qualsevol avanç en la normalització del valencià. Seria com fer un viatge on les aventures i les coneixences no tenen cap trellat. Seria com si la Vicepresidenta i Consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, plantejara un pacte amb l’arquebisbe, Antonio Cañizares, per fer la Llei valenciana per a la igualtat efectiva i no discriminació de les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals...

Vulguen o no vulguen, els nostre acadèmics, la malaltia que pateix la nostra llengua ja no és la manca d’una normativa clara i assequible per a tots els parlants. Avui, disposem d’eines útils per a l’ús normatiu de la llengua: universitats, professors, gramàtiques, diccionaris, llibres de text, literatura... Ja no partim de zero i la llengua no té cap problema per ser usada amb criteris científics en tots els àmbits d’ús. La malaltia que pateix la llengua encara és la manca de normalització: el fet d’estar bandejada de la majoria d’àmbits d’ús més formals. Els problemes que tenim en usar-la quan anem al metge, als jutjats, a les administracions i... I, això, no ho pot resoldre cap acadèmia.  

L’AVL no pot resoldre el problema de la normalització, però sí que pot fer molt de mal, si s’acosta a posicions acientífiques que demonitzen la col·laboració necessària entre tots els territoris que parlen la nostra llengua... La unitat de la llengua és fonamental per a la seua supervivència. Els mitjans de comunicació, les editorials i les empreses en general necessiten un mercat ampli on siga rendible usar el català. Des del punt de vista econòmic, no va a ser possible doblar totes les pel·lícules o traduir tots els llibres a les tres varietats predominants del nostre domini lingüístic. La solució és que convisquen totes les varietats i que el personal les conega. La reciprocitat, com proposa el nostre govern, en els mitjans de comunicació és fonamental. Cal mantenir i respectar les diferències dialectals, però buscar-ne més de les que hi ha o dedicar-se a aguditzar-les serà letal per a l’idioma.

Les xarxes socials són la prova més clara que tenim de normalitat. En la xarxa, els usuaris que fan servir el català es comuniquem sense cap tipus d’entrebancs ni complexos en totes les varietats lingüístiques. No cal insistir en les diferències ni en les fractures. 

Levante, 6 de juny de 2016