El debat, en la tele

Supose que era veritat l’afirmació de Mariano Rajoy a Joan Baldoví. Va ser alguna cosa així com:  “vosté no representa a tots els valencians”. Una veritat com un temple, indiscutible; perquè Joan Baldoví no representa, com ara, ni a Rita Barberà ni a Isabel Bonig, com tampoc a molts altres valencians que no comulguen amb les seues idees. Ningú no negarà, però, que en un debat d’investidura en què es parlà de tot, fins i tot de les qüestions territorials, l’únic diputat de la cambra que plantejà un problema de tots els valencians, el problema del finançament, va ser Joan Baldoví. Potser, Déu ho vulga, els valencians comencem a tenir un instrument fonamental per defensar els nostres interessos: una política per al nostre país. El no disposar d’una política pròpia ha sigut una mancança històrica denunciada per tots els pares de la pàtria.

Constatar que assistim al naixement d’una política valenciana va ser l’única cosa que ens va alegrar un poc el debat. No van ser noves les altres aportacions territorials. Tot tancat com sempre. Els diputats de la independència no tenen dret a res per als que es diuen constitucionals. No poden votar per anar-se’n −diuen que és il·legal−, però tampoc no poden comptar, ni tan sols amb  l’abstenció, per formar un govern. Com si els digueren: “No us en podeu anar. Es quedeu ací,  en aquesta casa, però vosaltres no teniu els mateixos drets que nosaltres, els amos, perquè el vostre vot fa pudor”. El seu vot no és bo ni per als socialistes que són capaços de trencar-se com a partit abans d’acceptar-lo.

Tot el debat d’investidura va ser un poc trellat. Les cares dels diputats socialistes eren molt més expressives que qualsevol discurs. Les dues cares folrades de baqueta d’Antonio Hernando, la cara alta de Margarita Robles, la de pòquer de Pedro Sánchez, la de dignitat d’Odón Elorza, la de pocs amics dels diputats andalusos, i la de supervivència de Miquel Iceta ... Tot un poema de cares i gestos incomodes. Fins ara, mai no havia vist socialistes fugir dels periodistes i de les càmeres de televisió. 

L’altra esquerra espanyola, els de Podemos, van de dignes, però també han sigut molt faves i són també un poc responsables que Rajoy ens torne a governar. No han volgut fer les coses fàcils a un Pedro Sánchez que anava com cagalló per séquia, pobret. Pensant exclusivament en interessos partidistes, han contribuït a afonar-lo i, més burrera encara, han perdut un fum de vots per voler fer el “sorpasso”. Ara, si us plau, que no ens toquen el tendre: el nostre Govern autonòmic. Total: amb una dreta com la que tenim i una esquerra majoritàriament incapaç on voleu que anem?

Levante, 31 d'octubre de 2016