Na Desconeguda

Na Desconeguda és el tercer volum d’una trilogia on Manel Joan i Arinyó s’endinsa en el món de la seua infantesa. Paradís perdut que veia Josep Carner a través dels seus personatges −fills de bona família, “senyorets”− dels Fruits saborosos. Els personatges d’Arinyó no tenen res a veure amb els innocents idil·lis fets al “pastel” per un noucentista. Són producte d’una classe social derrotada en una guerra i amb unes condicions de vida lamentables. Res a veure amb les invocacions refinades que provocà la famosa magdalena a Marcel Proust. Els personatges d’Arinyó no són tan elegants i tendres i no tenen cap por al trinxet, el bony o l’ull buidat. Són xiquets de carn i ossos, de la Ribera, que viuen en una època molt dura i que Arinyó ens els explica des d’una perspectiva realista, però passada pel sedàs de l’humor i la mala hòstia. Una mirada que no té cap por a caure en allò que diuen “políticament incorrecte”, que és la manera més fava d’amagar la realitat: “ I així, mentre Pepito plorava perquè el catxerulo no se li envolava i els més babaus ballaven la tarara, uns altres gaudien a base de bé l’eclosió de la primavera i collien a mans plenes el seus fruits més saborosos”. O millor encara: “el col·lectiu del magisteri deu ser un dels més destrellatats de la terra. Talment com el de els pares i les mares que ja és dir. En parla la veu de l’experiència (doble)”.

Les “memòries” d’Arinyó són les memòries de tota una generació criada a vora riu i que ho va aprendre tot en l’escola del carrer i de manera gairebé autodidacta. Hi trobareu l’esclat de la vida adolescent en un ambient de repressió franquista i la manera infantil de rebel·lar-se contra una estupidesa que ni els mateixos xiquets es creien: “se’ns va despertar molt prompte el corc de la sexualitat. I era un mal viure”, perquè l’ombra de la sotana era molt allargada: volien vendre una mentida tan gran que, des de menut, te n’adonaves.

Hi trobareu retrats costumistes, però desposseïts de bavosa nostàlgia, d’uns personatges avui ja desapareguts, però que formaven part d’aquell ambient de dictadura i de repressió i que cal que les noves generacions coneguen: venedors i compradors de caliquenyos; peladores, netejadores i caçadors de granotes; el paio dels potets que et trobaves en totes les fires i guanyava sempre: davall d’un dels potets hi havia una granet de dacsa i tu havies d’endevinar en quin,  i sempre guanyava l’amo dels potets; l’home de la ruleta que mai no donava els premis més bons; els itineraris enramats de murta de les  processons i els seus inoblidables personatges; l’exlegionari sonat; l’exagutzil albí...

Levante, 3 d'octubre de 2016