Al N/Vostre gust

Francesc Vera i Hortènsia Viñoles, finalment, no s’obliden del tot de mi i, quan ja havien passat de llarg, tornen arrere per arreplegar-me. La nostra destinació és l’Alcúdia −un dels pobles de la Ribera on és nota la faena ben feta durant un bon grapat d’anys en el camp de la cultura− per assistir a la inauguració i presentació del llibre 10 al N/Vostre gust amb fotografies de Francesc Vera, Xavier Mollà, Pep Aparici, Paco Martí i Natxo Francés i textos d’Anna Moner, Ximo Urenya, Rafa Gomar, Ramon Ramon i Josep Monrabal.

Com que hi arribem els primers, em quede a la porta fumant una cigarreta mentre raone amb la gent que, poc a poquet, s’acosta. Em decidisc a entrar-hi amb la molt bona companyia de Manuel Boix i Anna Chornet. Mentre pugem les escales, tinc el privilegi d’escoltar com Manolo explica a Oreto Trescoli detalls de la seua Cúpula de la Ribera, de les pintures de l’interior de la mitja taronja de la Casa de la Cultura. No sé quina qüestió tècnica explica Manolo del pa d’or de la cúpula d’aquella obra simbiosi de pintura i escultura que el converteixen en un artista total.

Ja en la sala d’exposicions, em passege per contemplar les cinc sèries de fotografies. Mentre passe d’un lloc a l’altre, em regalen un parell de catàlegs que fullege amb delectança. Després de l’índex, m’ature en la cita molt ben trobada de W. Shakespeare de Al vostre gust (acte IV) que obri el catàleg i li dóna el nom: “el fet d’haver vist molt i no tenir res és com tenir els ulls rics i les mans pobres”. Cita d’una obra que passa en dos espais, en dos mons, diferenciats: la cort i el bosc. Com la mateixa exposició: la fotografia i el text. Dues realitats que, tant les fotos com els textos, volen jugar amb combinacions de dualitats: el món real i l’imaginari, l’espai real i l’espai mental, la realitat i el somni.... Una combinació de repartiments entre realitats i ficcions.  

Oportú el títol d’Absències del text d’Anna Moner que acompanya les fotografies d’interiors buits de gent de Francesc Vera: “els signes irrepetibles d’allò que fou, de petjades i presències del passat”.  Etèries son les imatges de les fotos de Xavier Mollà: Etèria. Molta tècnica acompanyada d’un text de Ximo Urenya: “aura personal o energia lluminosa”. Díptics, amb fotos de Pep Aparici i text de Rafa Gomar: memòria de viatges en el tren dels anglesos, Alcoi-Gandia, que ens oferia “un món inesgotable de distraccions reals”.  Les imatges de Paco Martí, El somni d’una cosa, amb text de Ramon Ramon: “Qui s’oblida de la perifèria, s’oblida l’ànima”. I, Dublin, amb fotografies de Natxo Francés i paraules de Josep Monrabal: “On jo havia vist simplement una malenconiosa torre quadrangular en ruïnes, “A”, n’havia vist dues.”

Levante, 20 de febrer de 2017