Fuster i Gramsci

Les millors aportacions per commemorar el vint-i-cinc anys de la mort de Joan Fuster i els vuitanta de la d’Antonio Gramsci segurament les veurem en forma de llibres relacionats amb els dos  intel·lectuals que més van influir, durant els anys seixanta i setanta, en la nostra esquerra. 

El  divendres passat ja se’n presentà un, a Sueca, a l’Espai Joan Fuster: El pensament i l’acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster, de l’editorial El Jonc. Un llibre parit, des de Sueca, per dos històrics de l’esquerra local, Jaume Lloret, antic militant comunista i amic i metge de Joan Fuster, i Joaquim Carlos Noguera, militant  històric del PSPV, que van tindre el privilegi de conéixer personalment l’escriptor i gaudir, en directe, de les seues reflexions. 

A partir del treball inicial de  Lloret i Noguera, que aporten una tesi, si més no, atrevida: Fuster, abans d’enllestir Nosaltres, els Valencians, havia llegit Gramsci. Una bona tesi per al debat que els autors suecans es neguen a tancar. Després, va sorgir la idea de completar i complementar el seu  treball amb altres aportacions amb la intenció d’unir les trajectòries dels dos intel·lectuals, Fuster i Gramsci, en un context històric molt concret en què les seus idees polítiques van tenir una influència considerable en l’esquerra del nostre país: el moment en què la proposta nacional de Fuster i la reformulació del marxisme de Gramsci van marcar les línies tàctiques i estratègiques de les diferents cultures polítiques de l’esquerra. 

Toni Rico, l’editor, ha sigut l’encarregat de coordinar i posar en comú un relat coherent dels diferents treballs. Així, trobem l’aportació al debat de  Ferran Archilés, especialista en l’estudi de les nacions i les identitats i autor d’Una singularitat amarga. Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana (Afers). Una aportació que aclareix, en el mateix llibre, a través d’un diàleg sincer i estimulant, molts dels dubtes que Lloret i Noguera plantegen. En el capítol de Giaime Pala, especialista en l’obra de Gramsci i en la història del PSUC, explica la influència de Gramsci en el PSUC i també la recepció del pensament de Fuster en els sectors universitaris més joves del partit en els anys 70. Aquest article és el punt d’unió amb el darrer de Toni Rico que fa una anàlisi de la influència del pensament fusterià en els partits marxistes de l’època,  que és el tema d’estudi de la seua tesi doctoral que segurament tindrem la sort de veure publicada. En la presentació del llibre, a Sueca, ens regalà una reflexió per al debat de si Fuster coneixia o no Gramsci abans d’escriure Nosaltres els valencians: ¿No deuria ser que Fuster, aplicant el pensament marxista a una realitat concreta, arribara a conclusions semblants de les que hauria arribat Gramsci?

Levante, 27 de febrer de 2017