La literatura recordada

Rellegir, recordar, assajar sobre els motius temàtics de sempre: el retorn, la memòria, la nit, la lectura, els moralistes francesos, els dietaris, el realisme, la novel·la moderna, la crítica... En definitiva, assajar sobre la literatura, la literatura universal, personal, la seua. Això és el que fa Enric Iborra en el seu nou llibre: La literatura recordada, 101 contrapunts de lectures (Edicions Viena). 

Et poses en el llibre i t’entren ganes de llegir tots els textos de què parla. La Guerra de les Gàl·lies de Juli Cèsar, armat, amb els ulls d’esparver, com el veia Dante. El Resum de literatura llatina de Carles Riba. Les paradoxes de l’Odissea: l’heroi que ha sobreviscut a tants perills gràcies a l’astúcia i a l’estar sempre alerta, fa el darrer pas de mar adormit, confiat a uns mariners que ni tan sols són els seus. O la tendresa que experimenta, en un somni, Penèlope per les oques (els pretendents) que són mortes per una àguila (Ulisses). El retorn desastrós d’Agamèmnon. Baudelaire: la gran ciutat com a tema artístic, el contacte amb la massa anònima, els poemes en prosa... La reivindicació de l’anormalitat, la dissonància, la lletjor, perquè l’atracció per la bellesa és la crida de la sirena. La Bellesa és una atracció fatal, una força tràgica, una flor del mal. Poulet que diu que “comprendre és llegir”, però llegir és rellegir; o, més exactament reviure. De la mateixa manera que hi ha un temps retrobat, hi ha també una lectura refeta, una experiència reviscuda, una comprensió rectificada. Criticar, per tant, és recordar. Don Quixot i Emma Bovary que deixen de ser lectors per convertir-se en ex-lectors. Tant s’avorria Emma Bovary, després de casar-se, i en cap moment se li ocorre llegir una novel·leta cosa que resulta poc versemblant. L’únic que llig són les cartes dels amants i les factures dels creditors. Les heroïnes romàntiques de les novel·les que havia llegit, en canvi, ho tenien tot pagat. 

La revolució lectora: el pas de la literatura reiterada d’uns pocs llibres, especialment la Bíblia i els clàssics llatins, a la d’un conjunt de llibres nous i distints: els llibres com a béns de consum. Els moralistes francesos que tendeixen a malfiar-se de l’home, del seu llenguatge, dels seus costums, del seu pensament, de la seua moral. I el dietari com la forma literària més lliure i més flexible de totes. El quadern gris de Josep Pla. El de Fuster com a dipòsit de materials: “no és un diari íntim, sinó l’obrador d’un escriptor”. En definitiva 101 contrapunts de lectures, una orquestració de motius que s’encavalquen i que es creuen. Per a no poder parar de llegir i prendre notes.

Levante, 21 de maig de 2018