Llum a l’atzucac

Entra Manuel Baixauli a casa meua i s’atura a mirar els llibres que tinc damunt la taula al costat de  la poltrona on llig. En tinc un bon grapat d’Edicions Bromera, perquè els meus amics estan productius i guanyen premis. Baixauli, però, es queda mirant Llum a l’atzucac,  el dietari de Ramon Ramon que ha guanyat el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta i que porta un dibuix seu com a il·lustració de la coberta. “Ja el tens?”, em pregunta de manera retòrica i l’obri, no sé com s’ho fa, en les pàgines en què es parla d’ell: “L’obra de Manuel Baixauli ha estat la claror que ha desemboirat aquests dies el meu atzucac”. Li agafe el llibre i li dic que és molt més divertit i interessant el passatge que conta com una senyoreta que treballava a la Gran Via Ferran el Catòlic en un prostíbul, que hi havia entre el Col·legi Jesús i Maria i la Comissaria Superior de Policia durant la dècada dels 90, era una gran aficionada a llegir i tenia en les seues preferències la lectura d’obres catalanes com ara: Laura a la ciutat dels sants, L’auca del senyor Esteve, Josafat, La plaça del diamant, Diccionari per a ociosos, Nosaltres els valencians... I és que, com diu Enric Iborra, el dietari deu ser la forma literària més lliure i més flexible de totes. L’extensió de la novel·la és substituïda per la intensitat de cada entrada que et permet canviar de tema en poc de temps i provocar constants efectes de sorpresa perquè en un diari hi cap tot: “una anotació sobre qualsevol fet de l’activitat diària, una nota de lectura, una descripció d’un paisatge, una narració, un aforisme”. Tot seguint el mestratge de Montaigne que va substituir la moral de l’autoritat de l’edat mitjana per una moral de lliure examen: aprendre a pensar lliurement. I això és el que fa Ramon Ramon en el seu dietari amb l’únic terror literari de cercar la metàfora menys imperfecta.

I hi trobem de tot. Aforismes com: “Freud degué gaudir molt amb Mrs Dalloway”. O la ruta que comença amb Karl Marx, al Highgate Cementery amb la irrenunciable onzena tesi d’Ad Feuerbach: “Els filòsofs només han interpretat el món de diverses maneres. És tracta, però, de canviar-lo”. I continua a Harrods, que ofereix qualsevol cosa que promou un consumisme “cosmopolita” que ajuda a l’entesa entre cultures... O et pares a escoltar la cinquena simfonia de Bruckner, la música del qual “és de l’era de la filosofia, dels temps de la metafísica, d’un udol que recorre, submergit o terroríficament vistós, tots els segles”. O, si voleu, el podeu acompanyar a Florència de la millor manera que s’ha d’anar, com Josep Pla anava el segle passat: amb el Vasari sota el braç. I coincidireu en la preferència per L’Annunciació de fra Angelico en què els seus colors vius però temprats estan fets per una ànima sense pecat...

Levante, 28 de maig de 2018