L'estupor

Josep Iborra (1929-2011) va deixar nombrosos manuscrits inèdits a la seua mort. El seu fill, Enric Iborra, ens ha preparat el primer volum d’aquests manuscrits, Estupor, que ha publicat l’editorial Afers. El llibre recull una sèrie d’assaigs breus, la majoria dels quals es poden classificar en dos blocs: els dedicats a la reflexió moral i filosòfica, i els centrats en la crítica i en la teoria literàries. Textos que volen suggerir el camí que va encetar Montaigne amb els seus Assaigs que és la manera de parlar dels altres a partir del propi jo, de l’experiència personal. En la temptativa de conéixer-se a un mateix, que és la millor forma de conéixer els altres.

Iborra ens parla de literatura com a experiència. Una forma d’experiència del món i de la vida. Una experiència que pot estar centrada en l’escriptura, en la creació de l’obra; o en la lectura, en la seua recreació. He trobat molt interessant el llibre i, sobretot, molt suggerents les reflexions que fa sobre la lectura. Com la impremta en canvia el concepte: el llibre per a ser llegit individualment pel lector i no a través d’un rapsode, un intermediari. Les classes de lectors. Els que busquen un llibre que diga el que ells pensen sobre les coses. Si en el llibre que lligen troben massa idees que els resulten estranyes, el llibre deixa d’interessar-los. S’avorreixen, es posen desficiosos i acaben la lectura. Els que demanen llibres que els ajuden a qüestionar-se, que volen trobar idees que no havien pensat mai i els proporcione punts de mira nous. El llibre que ajuda a pensar i pensar-se. I en el cas extrem, anòmal: el lector inclinat a repetir en la seua vida allò que ha llegit. Recordeu: els casos de don Quixot i d’Emma Bovary. La follia del lector i la de l’autor. Com en les lectures de cavalleries, prototipus de llibres inversemblants, són els lectors els que es tornen bojos, com Alonso Quijano, que “del poco dormir y del mucho leer se le secó el cerebro.

N’hi ha, però, moltes més tipologies de lectors. El lector “don Joan” que consumeix el llibre i l’oblida. El lector fidel que retorna sovint als mateixos llibres. El lector que va a la recerca d’un llibre que no existeix. El que descobreix un llibre. El de la decepció o desencís. El lector escriptor frustrat. Els que lligen per a escriure. Els que són passius en la lectura i lligen com si estigueren dormint. Els que reaccionen a una lectura. Els que han decidit ser escriptors a partir de determinades lectures. El lectors que van a la recerca d’un llibre que els retorne el batec de la vida. Els lectors de novel·les. La lectura coma a experiència. La mitja taronja del lectors. L’illa deserta i el llibre. La mort de Scherezade. El lector i el canon. L’aparició del lector modern...

Levante, 30 d'abril de 2018