dilluns, 6 d’agost del 2018

Antígona i la phília




Com tots els anys, m’acoste a la capital del Camp de Morvedre per assistir al festival Sagunt a Escena i comprovar com s’ho apanya Juanvi Martínez Luciano per fer miracles amb el seu modest pressupost. Ho va dir un dia ben claret: “Amb un terç del pressupost de Mèrida, Almagro o el Grec, tindríem el Sagunt a Escena que ens agradaria.”

Vaig anar a Sagunt perquè sempre cal retornar als clàssics per poder reflexionar, dialogar, amb la gent sabuda del passat sobre els problemes del present, sobre els problemes de sempre. Vaig anar-hi a veure una versió lliure de L’Antígona de Sòfocles. Com diuen els pares de la criatura, La Ferroviària: “Versió lliure inspirada en els textos de Sòfocles i d’altres autors que han revisat una de les grans tragèdies de la humanitat”. El text de Sòfocles és un exemple molt clar de “desobediència” a les lleis del poder i de denúncia de la injustícia legal i, per tant, de la corrupció —un tema d’una claríssima actualitat. Antígona creu que ha de complir el deure sagrat de soterrar el seu germà, perquè les lleis de la sang no poden ser prohibides per cap llei de la ciutat, per cap llei de la terra. Els sabuts diuen que hi ha una paraula que és clau en el text de Sòfocles i és la paraula phília que la podem interpretar com a “amic”, “proper”, “membre de la família”, “cosa nostra”... Aristòtil defineix la philia com l’afecte que ens fa estimar un ésser pel que és i no pel que ens pot aportar. Per això, Antígona vol complir, primer de tot, amb els seus, amb els que estima o ha estimat sempre, encara que sap que li costarà la vida.


I és que, manta vegades, la llei és injusta. En nom de la llei, al llarg de la història, s’han fet moltes barbaritats, moltes bestieses. No cal posar molts exemples històrics, com ara que l’esclavitud era legal. Però en posaré un molt actual. Tot un Tribunal de Justícia —i valencià— tomba moltes parts d’un decret del nostre govern elegit democràticament que només pretenia dignificar la llengua dels nostres avis, dels nostres pares, dels nostres amics: philia. Potser, per això, mig Consell va acudir a Sagunt a veure una representació d’un clàssic universal en la llengua del nostre país. Hi van acudir el president Ximo Puig, el conseller d’Educació i Cultura, Vicent Marçà amb Albert Girona, Secretari autonòmic de Cultura i... Tots conduïts per Abel Guarinos i Juanvi Martínez Luciano que dirigien la cerimònia. Potser buscaven la inspiració en Antígona per poder fixar el rumb d’una nau que troba molts obstacles per navegar. Els que haurien d’ajudar els tiren pedres tan grosses com les que feia servir el cíclop de L’Odissea amb els vaixells d’Ulisses. Que els nostres governants aprenguen de l’astúcia d’Ulisses per véncer tant d’entrebanc.

Levante, 6 d'agost de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada