Renàixer de les cendres

Aprofite uns pocs dies que la calor no ofega i que la mar ja no respira calma per escapar-me a la serra a territori maqui —ja sabeu en aquest país els maquis van ser els derrotats en la guerra civil que s’amagaren en els llocs pocs poblats, boscos o muntanyes, per  seguir lluitant amb tècniques de guerrilla contra l’ocupació feixista.  Abans d’arribar a Cortes d’Arenós, on em quedaré  uns dies, vull passar per Montanejos per visitar l’escenari on va ser assassinat, la matinada de l’l1 d’abril de 1993, el jove de l’esquerra independentista Guillem Agulló amb una ganivetada a mans del Komando Marchalenes IV Reich —un assassinat que, segons consta en la Viquipèdia, van condemnar tots els partits polítics excepte el Partit Popular, Unió Valenciana i la Falange Española. Em vaig passejar pel poble per gaudir d’un paisatge on la calma del Millars era trencada per un formiguer d’estiuejants. No, no vaig voler comprovar l’aigua tèbia del riu per la seua confluència amb el barranc de la Maimona on raja aigua calenta.

Després, per una carretera molt estreta i amb moltes dificultats, arribe al terme municipal de Cortes d’Arenós, a un mas que regenta un urbanita redimit, Salvador Gallurt, escultor i ceramista molt interessant en la memòria històrica. Com que em parla de la gran quantitat de masos abandonats en la zona, faig la preciosa Ruta de les masies —si no teniu Wikiloc  es perdreu perquè està molt mal senyalitzada— on comprove els sentiments que em donen les pedres derruïdes: “No soferen pena alguna, sinó tan solament gran tristor”. Sobretot, en passar davant uns edificis sense sostre que eren les antigues escoles on anaven els xiquets de les masies.

No puc, però, allunyar-me del present, de la realitat tan propera a casa meua. Una realitat que crema més que el foc de l’infern. Ho llig al portàtil: “L’incendi forestal a Llutxent, al País Valencià, ja ha cremat 754 hectàrees. Hi ha 2.500 persones desallotjades d’urbanitzacions pròximes, entre les quals els avis d’una residència de la Drova, a Barx (Safor)”. I, més emotiu, un WhatsApp de Rafa Xambó: “De Llutxent a la Safor/ “Llàgrimes de sendra en veure’t marxar/ Flames famolenques que escupen fum./ Devastador foc... On dormirà el jabalí?/... El verd s’ha fos gris. /El romer s’ha fos carbó...” Ed Bones’18. No puc estar-me de visitar el Levante-EMV: “Renàixer de les cendres”. “Casado i Bonig visiten el centre de comandament de l’incendi de Llutxent”. I, no sé per quin motiu estrany, em vénen al cap les paraules del mestre: “Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb solvència i dignitat. Abunden els mentiders; però, en general, són mals mentiders: se’ls coneix que menteixen...”

Levante, 13 d'agost de 2018