Per al meu modest entendre és evident que Compromís les ha encertades totes en aquestes eleccions legislatives, encara que alguns militants i simpatitzants de l’històric BNV no ho volen reconéixer. Quan va decidir anar-hi amb Podemos, la va encertar com admeten els reticents que saben sumar: “sense el pacte, no tindríem els diputats que tenim”. I la tornà a encertar quan va trencar la coalició i va passar al grup mixt del Congrés espanyol per fer-se visibles. I tant visibles com s’han fet! Ara, ningú no pot dir que no coneix Compromís ni els seus líders. No com els socis de Pablo Iglesias, En Comú Podem a Catalunya i A Marea a Galícia, que han quedat invisibles amb molt més diputats, com els socialistes o els populars de la seua circumscripció electoral.
Ni els valencians del PSOE ni els del PP, que han estat molts anys en el Congrés de diputats espanyol, ni cap altre partit valencià mai no havien tingut tanta presència en els mitjans de comunicació ni havien sigut objecte de les atencions d’un aspirant a president del govern. Tampoc no s’havien exposat mai de manera tan clara, perquè ho puguen veure tots, quines són les reivindicacions dels valencians: el deute històric, un nou finançament, el corredor mediterrani i la promoció i la defensa de la llengua. Per molt que Ximo Puig convoque els senadors i diputats valencians a l’altiplà per demanar millor finançament, l’exigència de Compromís per a formar Govern pot ser molt més efectiva, com demostra la història més recent. Mireu si és així que els del govern de Susana Díaz estaran permanentment alerta perquè “no es produïsquen acords bilaterals que perjudiquen o no beneficien en la mateixa mesura a Andalusia”. I això es diu nacionalisme andalús, o no?
De totes maneres, no sabem com acabarà la cosa, perquè el pacte de govern va a ser molt difícil sobretot perquè hi ha molt de zombi socialista que no s’adona que els temps estan canviant. Mentre, però, Compromís va convertint-se en un element imprescindible per a la política valenciana, fins i tot, corre la brama que alguns empresaris els veuen com la representació del territori, dels interessos valencians a Madrid. Si es treballa bé, potser, prompte, no podrem dir que som un país sense política. De moment. podem veure per la tele Joan Baldoví i Mònica Oltra i sentir-los parafrasejar Joan Fuster: “el govern serà d’esquerres o no serà”.
Levante, 22 de febrer de 2016
Hola, amb tot els respectes per les manifestacions o pareixers fets per tothom, en este cas la seua. Jo no comparteixc el primer punt i voldria fer-li arribar un altre punt de vista, que potser no contempla. Sóc militant de Gent de Compromís, i com la gran majoria dels meus companys, he sigut i sóc contrari al pacte amb Podemos. Tanmateix no entre a valorar les formes en les que es van fer. El que sí dic, igual que vostè opina, que Compromís no havera tret eixos 4 diputats, jo i molts més pemsem que eixos 4 estaven garantits i potser 5 també en cas d'haver-se presentat Compromís i prou.
ResponEliminaPer la resta, totalment d'acord.
Salut
Molt agraït pel teu comentari. Per la meua part només són opinions que he posat per escrit. Respecte la teua, com no podria ser d'altra manera.
EliminaUna abraçada
Hola, amb tot els respectes per les manifestacions o pareixers fets per tothom, en este cas la seua. Jo no comparteixc el primer punt i voldria fer-li arribar un altre punt de vista, que potser no contempla. Sóc militant de Gent de Compromís, i com la gran majoria dels meus companys, he sigut i sóc contrari al pacte amb Podemos. Tanmateix no entre a valorar les formes en les que es van fer. El que sí dic, igual que vostè opina, que Compromís no havera tret eixos 4 diputats, jo i molts més pemsem que eixos 4 estaven garantits i potser 5 també en cas d'haver-se presentat Compromís i prou.
ResponEliminaPer la resta, totalment d'acord.
Salut