Escriptors de la Ribera

Aquest dissabte passat ja és el que fa dotze que un grup d’escriptors de la Comarca de la Ribera del Xúquer, animats per Josep Lozano, ens reunim, una vegada a l’any, el mes de febrer, en un dels nostres pobles per visitar-lo i xarrar de les nostres coses. Enguany li tocava a Sollana on Francesc Vera i Joan Ferrús ens organitzaren una interessant i divertida jornada.  

Tot començà en un bar de la Plaça major on anàvem deixant-nos caure per esmorzar i agafar forces per a la trobada. Allí, aparegué Joan Baldoví, diputat a l’altiplà de Compromís, que deia que s’havia deixat les negociacions una estona per a estar amb nosaltres i descansar un poquet. Deu ser avorrit negociar un govern. En l’ajuntament ens va rebre el senyor alcalde, Joan Roda, que resultà ser un amic de la colla de la meua adolescència. Molt bon xicot. Com tots els anys, signarem llibres en la biblioteca municipal des d’on eixírem al carrer per visitar alguns llocs d’interés del poble. 

Primer de tot,  anàrem al Pou pudent on vam veure els tres lleons de dents de ferro rovellades que expulsaven un raig fi d’aigua groguenca farcida de minerals amb propietats curatives. A continuació, ens allargàrem a l’Església del Raval, que és l’únic edifici que es conserva de l’antic convent dels mercedaris. Una curiositat arquitectònica neoclàssica. Tot seguit, visitàrem l’arxiu on vam poder veure un exvot romà del déu Júpiter. Allí, al costat del déu romà,  va ser on Emili Piera, fent cara de clàssic, em confessà que seguia entre fogons i en la seua línia d’especialista en zones humides. Em contà que ha escrit un llibre de Cuina de l’Albufera que publicarà en Perifèric edicions. Parlant-me del llibre, m’obrí la gana, però, com que som fusterians, havíem de visitar encara l’església parroquial, que conté una Santa Magdalena de l’imaginer Juan Fuster Seguí, pare de Joan Fuster, i el cap del Crist de la Pietat, obra de Gregorio Fernández, un dels grans del barroc. I, quan ja pensàvem que anàvem a dinar, encara ens portaren a l’Albufera, al portet de Sollana per visitar el Tancat de Mília i el seu Filtre Verd per a regenerar aigua.

Finalment, dinàrem acompanyats per primera vegada d’una autoritat de pes, el secretari general autonòmic de cultura, Albert Girona. I dinàrem bé. Per entrar: pa sequet amb tomaca i all-i-oli, esgarrades, all-i-pebre. I, com a plat fort, triàrem entre paella de pollastre i conill, arròs del senyoret i no recorde quines coses més. Ja en les copes, com tots els anys, Josep Lozano va llegir les publicacions de l’any dels assistent. Molta faena i ben feta.

Levante, 29 de març de 2016